DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CEBA f.
|| 1.   Planta de la família de les liliàcies; Allium cepa L.; cast. cebolla. Ne ayls ne sebes [sic] no donen res, doc. a. 1252 (Capmany Mem. ii, 21). Nostra vianda... és un poc de formatge e de ceba, Llull Blanq., c. 66. Ço és formatge o ceba o sardina o altre pex, Consolat, c. 145. Té el pom gros i tunicat (la túnica es diu tel de ceba); el tronc fistulós, fusiforme i inflat en sa base; les fulles fistuloses i cilíndriques, umbel·la globosa, de flors blanques-verdoses, i espata de dues peces. Se cultiva com a hortalissa. N'hi ha moltes varietats, algunes de les quals es distingeixen amb noms diferents. Ceba borda: mena de ceba de figura rodona, que mata les rates que se la mengen (Altea). Ceba bavosa: és un poc llarguera, grosseta i molt bona (Ador, Altea). Ceba dolça: té la soca llarga i no es guarda gaire (Espluga de F.). Ceba mallorquina: és de cabeça molt rodona (Mall.). Ceba forastera: és de cabeça més llarguera que la mallorquina, i de més bon gust que aquesta (Mall.). Ceba valenciana: té la pell grogueta i se fa més petita que les altres, però és més bona (Mall.). Cebes trompades: les que tenen trompa i se guarden per gra (Llofriu). Ceba-porro: classe de ceba tendreta (Men.). Ceba vianya: mena de ceba molt coenta (Plana de Vic). Ceba salvada: és rodona i bona (Ador). Ceba de servar: la que es guarda. Qui gaus comprar ni fer comprar cebes de servar per revendre, doc. a. 1311 (RLR, xi, 175).
|| 2. a) Ceba de moro: planta de la família de les liliàcies; Asphodelus fistulosus L. (Tarr.); cast. gamonita.—b) Ceba d'hivern: planta de la família de les liliàcies: Allium fistulosum.—c)   Ceba marina o ceba d'ase: planta de la família de les liliàcies: Scilla maritima L.; cast. cebolla albarrana. Fa uns tubèrculs com a cebes; les fulles són amples de dos o tres dits i llargues de dos pams, i molt sucoses; és planta medicinal; en planten al peu dels arbres fruiters perquè no hi pugin les formigues. També en diuen ceba rotja i ceba porrera. La ceba marina conforta molt l'oyr, Breviari d'amor 56 (ap. Balari Dicc.).
|| 3. Cop violent, sia amb la mà, sia amb altra cosa que fa mal (or., occ., val., bal.); cast. castaña. Y arramba una mala ceba de cantell damunt una cella de N'Hermes, Oliver Obres, ii, 36.
|| 4. (masculinitzat) Ximplet, curt d'enteniment (Barc., Vallès, Tarr.), ¿Qui ho ha dit?—Un ceba de la Creu Roja, Eduard Girbal (Jocs Fl. 1920, p. 201).
|| 5. Mania; entusiasme excessiu per una cosa; idea fixa (or., occ., bal.); cast. chifladura. «Té la ceba del catalanisme». «T'han posat la ceba al cap»: t'han encaparrat, t'han convençut, t'han ficat la idea al cap. Esser de la ceba: esser catalanista.
|| 6. Tros de camisa o d'altra peça de vestit interior que es mostra per una obertura indiscreta dels pantalons (Vallès, Segarra, Urgell). «Li surt la ceba» o «ensenya la ceba». «¿Dius que és mestre? ¿I què ha d'ensenyar? Si no és que ensenyi la ceba...»: es diu despectivament d'un mestre que consideren ignorant (Segarra, Urgell).
|| 7. Estri dolent, inútil; cast. trasto. «Aquest rellotge és una ceba».
|| 8. Cebes o Arrencar cebes: nom d'un joc infantil, al qual es juga de la manera següent: Els nois s'asseuen en terra, cenyint amb els braços cada jugador al jugador que li està davant, formant així com una cadena; dos jugadors estan drets i no formen part de la cadena (anomenada també trena o forc de cebes), sinó que un és l'amo i l'altre el comprador de cebes; aquest demana permís a l'amo per arrencar una ceba, va al que seu davant de tots, li agafa les mans i estira fort per arrencar el noi darrer de les mans del penúltim; no aconseguint-ho, ho prova amb els altres jugadors fins que pot arrencar una ceba, o sia, desfer la cadena.
|| 9. Ceba: nom satíric de la ciutat de Vic. «A Ceba, bategen amb aigua de ceba» (ho diuen en els pobles veïns de Vic).
    Loc.—a) Esser (una fruita) verda com una ceba, o més verda que ceba: esser molt verda, estar lluny de la maduresa. «Aquest préssec és verd com una ceba».—b) Fer ceba: deixar, per falta de vent o per pluja, alguna feina de la batuda, com apilar, ventar, arreplegar la palla, etc. (Camp de Tarr.).—c) Esser prim com un tel de ceba: esser molt prim (or., bal.).—d) Guanyar la ceba: esser el darrer dels guanyadors en un concurs o juguesca (Es diu per al·lusió al cós o carrera a peu de la cordera, perquè al primer corredor que arriba li donen una cordera, al segon un parell de pollastres, i al terç i darrer premiat li donen una ceba).—e) Fer menjar ceba o fer rosegar ceba: fer enrabiar, donar càstig a qualcú.—f) ¿Quina ceba li cou l'ull? (Cat); ¿De quina ceba li couen els ulls? (Val.); ¿Quina ceba et fa coure els ulls? (Mall.); vol dir «¿què t'importa? ¿què n'has d'haver?»—g) No sortir de sa parada de ses cebes: no sortir d'allà mateix, parlar sempre de la mateixa cosa, no canviar d'assumpte (Mall.).—h) Costar de la ceba: costar car (Mall.). Es perillós pendre'n mudes, si un no vol que li cost de sa ceba, Alcover Cont., 1a ed., 213.—i) Més endins són ses cebes: Ho diuen contestant burlescament a un qui s'ha fet mal i diu «ai!» (Mall.). Es un joc de paraules que s'aprofita de l'homonímia de la interjecció ai! amb l'ai=all.—j) Qui no té un all, té una ceba: qui no té un mal en té un altre (Cat., Bal.). De sogres... qui no té un all té una ceba, Serres Poes. gand. 75.—l) Gitar ceba marina: gitar fel, estar irritat (Eiv.). «Es seus parents estan que giten ceba marina».—m) No res, no res: dos cebetes, tres diners: es diu per censurar que disputin les persones i es barallin per coses insignificants (Val.).—n) Coure (a qualcú) la ceba a la gola: revenir-li un disgust fora de temps (Tarr.). «Ara li cou la ceba a la gola»: es diu principalment del qui retreu una cosa quan ja no és oportú parlar-ne.
    Refr.—a) «La ceba ha de sentir les campanes»: precepte agrícola que significa que, en plantar la ceba, l'han de colgar molt poc.—b) «Qui tinga ràbia, que mossegue ceba» (Vinaròs).—c) «Val més cebes amb amor que gallines amb dolor»: es diu per a elogiar la felicitat dels pobres que s'estimen i no tenen ambició (or., occ.).—d) «Més m'estim ceba al cervell que no pas bleda al clatell»: vol dir que és preferible una dèria a una maldat.—e) «Un me deia aigua de mar, i s'altre ceba marina»: se diu al·ludint a parers contradictoris (Mall., Men.). «Uns diuen: ceba marina; | altres: aigo de la mar. | No hi ha millor medecina | que, es qui té ronya, gratar» (cançó pop. Men.).—f) «A on entra la ceba no entra el dotor»: aforisme de la medicina popular, elogiador de les virtuts de la ceba (Val.).—g) «Amb ceba i pa, a Judes van desmamar» (Arx. Trad. i, 154).—h) «Si un tel de ceba es menjava un capellà, no diria mai més missa»: endevinalla basada en l'equívoc de poder esser subjecte i complement del verb menjar els substantius capellà i tel de ceba (Borges Bl.).
    Fon.: sέβə (or.); séβɛ (Sort, Tremp, Ll., Gandesa, Alcoi); séβa (Andorra, Calasseit, Tortosa, Maestr., Cast., Val., Al.); séβe (Fraga); séβo (Tamarit); séβɔ (Gandia); sə́βə (Mall., Ciutadella, Eiv.).
    Intens.:—a) Augm.: cebassa, cebota, cebot, cebarra, cebarrassa.—b) Dim.: cebeta, cebetxa, cebel·la, cebeua, cebiua, cebona, cebó.
    Etim.: del llatí cēpa, mat. sign.