DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATCEC, CEGA m. i f.: cast. ciego.
|| 1. Mancat del sentit de la vista. Miracle d'un ceg qe el alumenà, Hom. Org. 3 vo. A hom cech defall guiador con és tot sol en la via, Llull Cont. 149. Si lo cech guia e mena altre cech, abdós cahen en lo pou, Eximenis Conf. 4. Si com lo cech no conex nit ni jorn, Auzias March lxiv. Es ell dels cegs lo ferm bastó que'ls guia, G. Verí (ap. Bover Bibl. ii, 500).
|| 2. Mancat de discerniment per efecte d'una passió. Los romans mesquins, cechs ydolatres, Eximenis II Reg., c. 9. O amor cega que tu sol me has embenat en la creensa, Paris e Viana 14. Cega per ira, | lo camí gira, Spill 3637. O cecha ignoràntia e vana credulitat, doc. a. 1488 (BSAL, ix, 285). Abocant-se al coll de la Rossa, afollat, cech, frenètich, Pons Auca 276.
|| 3. Mancat o escàs d'obertures. L'església de la Verge és cega i fosca, Canigó xi. De l'un costat la sala era cega, Víct. Cat., Sol. 31. Xarxa cega: la que té la malla petita. Cabra cega: la cabra que té les dues mamelles sense llet (Tortosa).
|| 4. Budell cec, o substantivat cec, m.: porció de budell gruixat que no té sortida.
Fon.: sék (en la pronúncia produïda per influència del llenguatge escrit). La forma general en el llenguatge parlat és cego, però és considerada un castellanisme i va eliminant-se a poc a poc per la forma més correcta cec. V. cego.
Intens. afectuós: ceguet, -eta.
Etim.: del llatí caecu, mat. sign.