DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. CEL m.: cast. cielo.
I. Espai immens on es mouen la Terra i els altres astres; especialment, la part d'espai que ens apareix com una volta damunt nosaltres circumscrita per l'horitzó. Els ocels del cel, Hom. Org. 2 vo. Plasent cosa és a veher lo cel e lo sol, Lull Felix, pt. viii, c. 1. Algú no sabera los moviments dels cels e de les planetes, Metge Somni iv. Cessaven ja les pluges y vensudes les nuus per lo vent de ponent lo cel desemparaven, Alegre Transf. 43. Servant amb ferma espatlla la màquina dels cels, Atlàntida i. Cel ras: cel sense núvols. Cel cobert: espai ple de núvols. Cel rogent: cel vermell a la posta del sol. Cel lleganyós: cel emboirat de boira prima. Cel empiri, o cel imperial (ant.): el cel més alt, segons els antics. Primo, lo cel imperial, que és cel tan alt e tan excellent e impermutable; 2o, lo cel cristallí; 3o, lo firmament, SVF Quar. 93. Color de cel: blau clar. Faldetes llises de coló de cel, Ignor. 5.
|| adj. Blau clar. «M'he fet un vestit cel».
II. || 1. Regió superior considerada per l'home com a residència de Déu i de les ànimes benaventurades. Jhesuchrist com se'n pujà en los cels, Llull Felix, pt. viii, c. 34. Conform si metexa a la Regina del Cel, carta d'Arnau de Vilanova (ap. Menéndez Pelayo Heter.). Del Rey del sel [sic], Graal 140. Y més som distants que'l çel de la terra, Proc. olives 1449. Al cel sia! o Al cel lo vegem!: es diu piadosament en anomenar una persona difunta. El cel de les oques: regió imaginària on se diu que van aquells que no volen creure i que són renegaires (Llofriu).
|| 2. El mateix Déu. La sentència del cel, Alcover Poem. bíbl. 14. Cregueren ser voluntat del Cel que s'honorés a Sant Macari, Serra Calend. folkl. 23.
|| 3. Lloc on fa molt bon estar. Si no tenguéssim defectes, aqueix món seria un cel, Vilanova Obres, xi, 55.
III. La part superior que cobreix un recinte, especialment considerada des de l'interior. Cel de la boca: el paladar. Cel d'una cambra: teginada d'una cambra, especialment en els vaixells. Cel de llit: cobricel. Una cambra de cetí carmesí que són quatre peces: cel, dosser, cubertor e costat, Inv. Pr. Viana 163. Cortineta penjant del cel del llit, Lacavalleria Gazoph. Un reliquiari de sel [sic] e ondes, doc. a. 1549 (BSAL, viii, 328).
IV. Bossa de malla o de saca, posada a un cercle, que serveix per a pescar (or., mall.).
V. En el joc de cassos o xàngales, el darrer departament a on se fa anar amb el peu el teionet (Mall., Men.).
En el joc de cintes, el lloc on estan l'àngel bo i les cintes que ha comprades.
|| Cels i corones: joc de xiquets i principalment de xiquetes, que consisteix en dibuixar en terra alguns departaments un dels quals s'anomena cel, i passar un teionet d'un departament a l'altre pegant-li amb un peu i tenint l'altre peu a l'aire (Val.). A altres regions s'anomena aquest joc xaranga, xàngales, cassos, etc.
    Loc.—a) Anar-se'n al cel: morir-se.—b) Pujar-se'n al cel: fer bancarrota (Mall.).—c) Eixordar el cel: fer força crits i lamentacions en veu alta (Un Mall. Dicc.).—d) Fins al cel: fins al grau més alt. Cosa abominable e escandalosa fins al cel... Crim és aquest, és cert fins al cel, Eximenis Dones 157 (ap. Aguiló Dicc.). «¿Fins a on m'estimes? | Fins al cel» (ho solen dir els infantons).—e) Escopir al cel: fer una cosa amb irritació i esperit de venjança i sortir-ne perjudicat el mateix que la fa.—f) Davallat o plogut del cel: arribat amb gran oportunitat,—g) Clamar al cel: esser abominable, una injustícia grossa.—h) Fer del cel paella. Que no s'enganen la un a l'altre ne's diguen falcies, ne s'enbassinen, ne's fassen del cel paella, Eximenis Dones 47 (ap. Aguiló Dicc.). Jugant ab les viudes, mester és parella, | podent, ab la verge, del cel fer paella, Viudes donz. 408.—i) Voler entrar al cel a despit dels sants: voler fer coses per força, massa difícils o inconvenients.—j) Pensar-se tocar el cel amb un dit: estar molt orgullós de qualque cosa, pensar-se esser molt.—l) Agafar el cel amb les dents: esforçar-se inútilment, obstinar-se a conseguir una cosa impossible (Cat., Val.).—m) Veure el cel obert: veure amb gran satisfacció que es resol inesperadament una greu dificultat.—n) Estar com qui està en el cel: estar molt bé, amb molta comoditat, sense molèsties.—o) Estar en el tercer cel o en el quart cel: estar badocant, sense prestar atenció a allò que caldria prestar-n'hi.—p) Voler anar al cel amb carro envelat: voler obtenir grans coses amb poc o gens d'esforç (Mall.).
    Refr.—a) «Cel rogent, pluja o vent» (or., occ.). «Cel rogent, senyal de fred» (or.). «Cel vermell, senyal de vent» (Men.). «Cel rogent, pluja o vent, o molt mal temps» (Cat.). «Cel rogent a sol ixent, si no és pluja serà vent». «Cel rogent al dematí, la pluja ja és aquí; cel rogent a la vesprada, la pluja se n'és anada» (or.). «Com lo cel està roig, senyal és de tempesta» (Tirant, c. 212).—b) «El cel aborregat, dins tres dies plogut o nevat» (val.). «Cel atavellat, dintre tres dies banyat» (Men.). «Cel tavellat, dins tres dies eixut o banyat» (Mall.). «Cel tavellat, llevants» (Mall.). «Cel a borreguets, aigua a canterets» (Vinaròs). «Cel a borreguets, aigua a cabassets» (Val.). «Cel a roquetes, aigua a bassetes» (Barc.). «En el cel roquetes, a la terra bassetes» (Men.)—c) «La calor i el gel, no es queden mai al cel»: vol dir que no hi ha estiu sense calor ni hivern sense fred més o menys intens (Manresa).—d) «Totes les gotetes del cel tenen a on caure» (Val.).—e) «Si el cel cau, tots hi som a sota» (Empordà). «Si el cel cau, ens atraparà tots davall» (Urgell, Segarra, Val.). «Si el cel cau, a tots mos agafarà davall» (Men.). Vol dir que de les grans desgràcies se'n ressent tothom.—f) «Molts amens arriben al cel»: vol dir que la insistència en el demanar sol arribar a esser eficaç (Manresa).—g) «Del cel, no tot és mel» (Vallès).—h) «Qui al cel escup, a la cara li cau».—i) «En el cel sempre hi ha lloc»: vol dir que a un lloc on s'està bé, sempre miren de fer-hi entrar persones estimades (Empordà, Solsona).—j) «A fàstics dels sants no vulguis entrar al cel»: vol dir que no convé fer una cosa a totes passades i a desgrat dels que hi han d'intervenir.—l) «Si al cel no em volen, a l'infern me preguen»: vol dir que si a una banda som mal rebuts, a una altra ens sol·liciten.—m) «El cel no és fet pels ases» (Men.). «El cel no és fet per posar-hi palla» (Mall.). Vol dir que les coses excel·lents s'han de donar a qui se les mereix.—n) «Tots anirem al cel, si Déu ens hi vol»: se sol dir quan se comenten mals costums del món (Mall.).—o) «La casa és el cel d'aquest món» (Empordà).
    Fon.: sέɫ (pir-or., or., occ., alg.); sέ̞ɫ (val., mall., men.).
    Etim.: del llatí caelum, mat. sign. I, II.

2. CEL pron. ant.:
V. cell.

3. CEL m., grafia ant.
|| 1. Zel. Per quant procehien de bon cel e amor, Carbonell Ex. Joan II, c. 17. No'l matà per fellonia, mas solament per çel de la justícia, Eximplis, i, 337.
|| 2. Gelosia. Coneixent que çels de amor estrema eren estats la causa de la sua venguda, Corella Obres 245.