Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  cel·la
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CEL·LA f.: cast. celda.
|| 1. Habitació destinada a un religiós en un convent o a un pres en una presó. Serà de tot closa la claustra e comensaria de fer les celles, doc. a. 1395 (Rubió Doc cult. ii, 344). Anaren a la çella dels hermitans, Tomic Hist. 63. Deu encara procurar couinentesa de loch e de cella on lo deu hom nodrir, Flos medic. 114 vo. Los frares, qui van sortint | de les cel·les, ja s'ajunten, Costa Trad. fant. 74. a) ant. Eixir a cel·la: evacuar el ventre. Lo almoyll fa ben exir a cella aquells qui la menjen, Macer Erbes.
|| 2. Cadascun dels petits compartiments d'una bresca, d'una antera, etc.
    Fon.:
sέɫɫə (or.); sə́ɫɫə (mall., men.). En valencià es pronuncia séɫda per castellanisme.
    Intens.:
cel·leta, cel·lona, cel·lassa, cel·larra, cel·lota.
    Etim.:
pres del llatí cella, mat. sign. || 1.