Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  cementeri
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CEMENTERI o CEMENTIRI (i les variants cementir, cimenteri, ciminteri, cimintiri). m.
Lloc on s'enterren els morts; cast. cementerio. Com veurem lo cementeri, adonchs és hora de cogitar en la mort, Llull Blanq. 26, 3. Conseyl general en lo ciminteri, Ordenacions de Valls, a. 1317. Et fassen absolre en lo Cementiri del dit orde, doc. a. 1329 (Col. Bof. xl, 106). En lo cimintiri de la esglea, doc. a. 1372 (arx. mun. de Barc.). En lo cementiri de la esgleya, doc. a. 1400 (Col. Bof. xli, 145). Passant per un fossar o cementeri, Eximplis, ii, 218. Alsguns hòmens ballauen per lo cimenteri de la dita sgleya, Eximplis, i, 167. Aquest soterrà un gocet... en lo cementeri, Faules Isòp. 152. Veient l'àngel soliu del cementeri, Canigó xi. Tornant-se enormes lloses d'un cementir, Canigó v. El cementiri és un bosc de saüquers, Verdaguer Exc. 51. Les lloses del cementir, Llorente Versos 110. Beu aquest filtre sutil: | és de flors de cementiri, Costa Trad. fant. 98.
    Var. form.:
A més de les variants que hem citades en el paràgraf anterior i que són llegítimament catalanes i usades en el llenguatge viu, trobem documentades les següents: cementer, en la Bíblia Sev., per exigència de la rima amb carrer (Tots morien pels carrers | e no y bastaven cementers, Biblia Sev. fol 197); cemiteri en un doc. alguerès, que és segurament un italianisme (Se haien de enterrar... en los cemiteris appartats, doc. a. 1588, ap. Guarnerio Cat. Alg. 295).
    Fon.:
səməntέɾi (Ross., Conflent, Vallespir, Capcir, Cerdanya, Mall., Men.); sementέɾi (Esterri, Llavorsí, Fraga, Tortosa, Benassal, Val., Alzira, Pego, Alcoi); səməntíɾi (Puigcerdà, St. Feliu de G., Ripoll, Ribes, Camprodon, Olot, Campmany, Bagà, Pobla de L., Berga, Manresa, Barc., Tarr.); sementiɾi (Andorra, Martinet, Sort, Isavarri, Tremp, Oliana, Organyà, Falset, Alcoi); simintíɾi (Ponts).
    Etim.:
del llatí coemetērĭum, mat. sign.