Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  cendra
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CENDRA (o cenra). f.
Residu pulverulent de la combustió de la fusta, del carbó, del cos humà, etc.; cast. ceniza. Resuscitaran los cors dels hòmens los quals cors estan en pols e en cendra en la terra, Llull Doctr. puer., c. 12. De cascuna altre mercaderia, exceptada peyrussa..., e curs de boch, e cenra clavillada, Leuda Puigc. 1288. Los muntaners deuen fer la pegunta,... sens mescla de terra et de cendra, Cost. Tort. II, iv, xx. Donà-li ab la mà tal per la cara plena de cenra, Muntaner Cròn., c. 171. Mataren un infant, e feta cendra del cor de aquell e mesclada ab vi, molts juheus ne combregaren, doc. a. 1488 (BSAL, ix, 287). Valen més [les capironades] quant són rostides entre dues sendres, Robert Coch 32. Cendra viva: la cendra calenta, que encara té espurnes de caliu. Cendra armada: cendra viva (Empordà). Cendra bescuitada: la que ha estat molt de temps a la calentor (Mall.). Cendra de cigronasses: residu de la combustió de mates de cigrons, que té aplicacions medicinals (Llofriu). Dimecres de cendra: el primer dimecres de Quaresma, en què es fa la cerimònia religiosa de posar cendra damunt el cap dels feels, per fer-los memòria que són de cendra i han de tornar cendra. Ofici de la Cendra: la dita cerimònia. Reebut a reverèntia de Déu lo offici de la cendra, Pere IV, Cròn. 46. Color de cendra: color més o menys obscur que es produeix per combinació del blanc i el negre; cast. gris. Amb sa matinada de cendra i es fred tan viu, Ruyra Parada 13.
|| 2. Cendrada del raïm (Sancelles).
|| 3. Cendra surt: joc de noies, al qual en la Plana de Vic es juga d'aquesta manera: Es posen en rotllo, quedant-ne una dins del rotllo (la Cendra) i una altra fora (la Mare). Les del rotllo canten: «Mentres la mare no hi és, | jo salto i ballo; | mentres la mare no hi és | jo no faig res». La de fora hi va i toca una noia, dient: «Pum pum». Aquella diu: «¿Qui hi ha?» La mare diu: «Cendra, surt». L'altra diu: «Cendra, surt, que et demanen». La d'enmig surt, i la de fora li mana un futral de feines i se'n va. Aleshores tornen cantar: «Mentres la mare no hi és...» etc. Torna venir la mare i demana: «¿Ho has fet?» i l'altra diu: «No». Llavores la mare l'encalça per fora del rotllo, fins que la perseguida hi entra; les altres li fan lloc, i no deixen entrar la perseguidora fins que la perseguida n'ha eixit. Aquesta descripció del joc ens la donaren les noies de Vic. Les de Rupit ens explicaren el mateix joc amb les següents variants: El diàleg entre la mare i les del rotllo és així: «Ave Maria.—¿Qui hi ha?—¿Venen cendra?—Sí; Cendra surt». Ella surt, i la mare li diu: «M'han dit que fessis bugada, que escombris, que rentis els plats i que facis una coca ensucrada per cada un». Quan torna la mare pregunta: «¿Has fet lo que t'he mandat?» I la Cendra contesta: «Sí: som fet un pa per aquesta, una coca per aquesta... i per vós un quiscarro de gos». Les altres alcen els braços, i la Cendra fuig i hi passa per davall; la mare ha de passar per allà mateix, i l'encalça fins que l'agafa.
    Fon.:
sέndɾə (pir-or., or.); sέndɾɛ (Ll., Gandesa, Alacant, Maó); sέndɾa (Andorra, Calasseit, Tortosa, Maestr., Cast., Val.); sέndɾə (Ciutadella); sέnrə (Mall.); sέnrɛ (Tremp).
    Etim.:
del llatí cĭnĕre, mat. sign.