DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCAT1. CENS m.: cast. censo.
|| 1. Padró o document on es compten o classifiquen persones o coses. En aquesta sancta confraria sien en cens tots los confrares en un libre, doc. a. 1383 (arx. de Montblanc).
|| 2. Dret real que es paga al senyor de béns immobles, damunt el fruit d'aquests, a canvi del domini llur o d'un cabal en diners. Lo cens de Nadal generalment aytabé... a la un any LX e IIII sols, Capbr. Ribes 1283. Un heretament qui's té per lo senyor Rey a cens de II caffís de forment et pren-los el merino de Saragoça, doc. a. 1315 (Col. Bof. xxxix, 144). Féu homenatge al senyor infant e regonech a tenir tota la sua terra en feu per lo senyor rey a cens de tres mília florins de or pagadors cascun any en la festa de sanct Pere, Pere IV, Cròn. 40. Vullats vos a çens de dinés, vullats vos a çens de gallines, doc. a. 1379 (Miret Templers 442). M'eren degudes per cens de onze anys, Codi Çagarriga 241. Com les dites possessions facen e presten molts censos, doc. a. 1471 (Alsius Hist. Banyoles 482). Hi ha moltes cases derrocades... e los amos de aquelles tant per restar impossibilitats com per haver-hi en elles carregats censos y censals no reedifiquen, doc. a. 1599 (Col. Bof. viii, 518).
Loc.
—Pagar censos: esser beneitot (Pineda).
Fon.: séns (or., occ., val., mall.).
Etim.: del llatí census, mat. sign.
2. CENS grafia ant.,
per sens: sense. Deu eser blanqua he lisa he nedeha e cens frau, Flos medic. 211.