Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  cenyir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CENYIR v. tr.: cast. ceñir.
|| 1. Envoltar una part del cos, especialment la cinta, amb una banda, corretja o altra cosa flexible. Lavors cenyim los loms com estrenyem la luxúria de la carn, Canals Carta, c. 23. Vull que la corona cenyesca mon front, Aguiló Poes. 211. Y ja l'Abril cenyia de roses lo meu front, Atlàntida, i.
|| 2. Posar una cosa a la cinta o envoltant una part del cos de qualcú. Cascú d'aquests beneyts infants... cenyiren les espases a gran res dels richs hòmens, Muntaner Cròn., c. 296. L'espasa empunya aprés... i a Gentil per cenyir-la se prepara, Canigó, i.
|| 3. Portar una cosa envoltada a la cinta o a una altra part del cos. Oyda la missa de sent Esperit nos cenyim la espasa, Jaume I, Cròn. 19. La correja de la spasa... com lo caualler la ciny per mig del cos, Tirant, c. 35. E cenyint per cinta una corda, Scachs 91. Tu qui cenyires de llorer y murta | doble corona, Costa Horac. 19.
|| 4. met. Envoltar, en general. Y cenyim los camps ab grans e forts filats, Alegre Transf. 63. Ha cenyides ciutats de mur, Metge Somni i. Dins exa terra que cenyeix la blava | mar de Sirenes, Costa Horac. 20.
|| 5. Limitar. Cada qual ha de cenyir-se y restrènyer-se dins los límits, doc. a. 1683 (Hist. Grem. ii).
|| 6. nàut. Navegar amb vent de proa i per tant amb l'aparell bracejat tot el possible per sotavent.
    Fon.:
səɲí (or., bal.); seɲí (occ.); seɲíɾ (val.).
    Etim.:
del llatí cingere, mat. sign. || 1.