Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  cep
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CEP m.
I. cast. cepo.
|| 1. Piló de fusta on va col·locada l'enclusa. Un cep en què tenia lo enclusó, doc. a. 1410 (ap. Aguiló Dicc.). Un enclusa ab son cep, doc. a. 1470 (arx. Cúria Fumada de Vic).
|| 2. Bastó per a debanar fil. No estigau may ociosa... | quant vn cep per debanar, | quant agulla per cosir, Cons. casada 36.
|| 3. Caixa o culassa on va muntada una arma de foc. Un sep ab dues rodes matallades de ferre ab son fusell e sola de ferre ab ses correges de ferre clavades en lo sep de la bombarda grossa de campajar, doc. a. 1467 (ap. Aguiló Dicc.). Un cep de bombarda, doc. Barc., a. 1484 (Butll. C. Exc. xxxviii, 219). Més vn cep de scopeta de metxa, doc. a. 1574 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.)
|| 4. Instrument format de dues bigues amb mòsses que en ajuntar-se formaven un o alguns forats rodons on se subjectava el cap, els braons o les cames d'un presoner per tal de tenir-lo impossibilitat de fugir. Mariner qui emblarà..., lo senyor lo pot pendre e metre en un cep e tenir pres, Consolat c. 167. Item un cep ab sa clau ab XI forats, doc. a. 1408 (arx. parr. d'Igualada). Ordenen que en lo dit studi general [la Universitat de València] sia fet hun cep de fusta, o presó, en lo qual puxen star presos tots aquells que lo rector volrà, doc. a. 1499 (Villanueva Viage, ii, 202). Ell estant en dita presó, lo Archabisba li trencà la cama ab lo cep que lo dit Guillem Ramon tenia en les cames, Tomic Hist. 138.
|| 5. Caixó col·locat fixament damunt un peu o columneta de fusta, que està enmig de l'església per rebre les almoines dels feels (Mallorca).
|| 6. Parany de ferro o de filferro, que consisteix essencialment en dues peces semicirculars que en desparar-se per l'acció d'una molla s'ajunten fortament i ràpida, i serveix per a caçar ocells, conills o salvatgina (occ., val.).
|| 7. Peça robusta de fusta o de ferro que forma el travesser de l'àncora i té una anella on es lliga la corda o cadena de sosteniment. Mig sep d'ànchora, doc. a. 1465 (Butll. C. Exc. Cat. xxxviii, 25).
II. || 1. Planta que produeix els raïms; cast. cepa. Si algun cep, figuera, oliuera o altre arbre se morrà, Cost. Tort. III, ix, 14. Per ço que posats a la rahil del cep retés lo such del raïm dolç, Scachs 60. Tots los ceps són carregats de molta venema, Eximplis, i, 187. a) met. Persona molt afectada de beure vi, gatarrona (Val.).
|| 2. Cep blanc: planta de la família de les brioniàcies: Bryonia dioica (Cat.). V. carabassina.
|| 3. pl. Bolets d'un color marró fosc per damunt i blanc per sota quan són tendres; quan són vells, per sota són d'un groc verdós (Ross., Empordà).
|| 4. Cep foll: bolet de l'espècie Boletus cyanescens, que és verinós (Ross., Empordà).
    Loc.

Més gat que un cep: molt embriagat (Onda).
    Refr.
—a) «De mal cep no pot sortir bon sarment» (or.)—b) «De bon cep planta la vinya, i de bona mare ta filla» (or., occ., val., bal.).
    Fon.:
sέp (pir-or., or., Maó); sép (occ., val.); sə́p (Mall., Ciutadella, Eiv.).
    Intens.:
—a) Augm.: cepàs, ceparro, cepot.—b) Dim.: cepet, cepetxo, cepel lo, cepeu, cepiu, cepó.
    Etim.:
del llatí cĭppu, ‘rabassa’, ‘piló’.