Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  cerç
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CERÇ m.
Vent fred de la part de tramuntana, oscil·lant entre el N. i el NO., segons les regions; cast. cierzo. Aquesta casa sta en la fi de Europa e de tot crestianisme vers cerç, Eximenis, I del Crestià, c. 249 (ap. Aguiló Dicc.). En lo temps fret quan corre lo vent cerç millor fa digestió, Egidi Romà, ll. 2, pt. 1a, c. 14. Per lo aueniment del vent cerç les dites nuus se escampen e fugen, Genebreda Cons. 26. Les cordes que el cerç besa són los tres rius, Canigó vi. És conegut el nom de cerç, amb el significat de ‘vent NO’, en el català occidental, part baixa del Segre i del Cinca, Ribera d'Ebre, Maestrat, Castelló i regió alacantina; a Calasseit s'anomena cerç atramuntanat el vent del N.; a Tortosa, Ulldecona, Alcalà de Xivert i Morella sembla que hi ha gent que anomena simplement cerç el vent del Nord, però sempre amb tendència a NO.
    Refr.
—a) «Llamp a la marina, cerç a la matina» (Xerta).—b) «El valencià la mou, i el cerç la plou» (Morella).—c) «Cerç de matí, aigua de vesprà(da)» (Val.).
    Fon.:
sέɾs (Fraga, Aitona, Vendrell, Calasseit, Tortosa, Ulldecona, Alcalà de X., Morella, Xerta, Biar, Benigani).
    Etim.:
del llatí *cĕrcĭus, var. de cĭrcĭus, ‘vent de ponent’.