DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. CERCENAR v. tr.
Retallar una cosa, aminvar-ne el dïàmetre; cast. cercenar, recortar. Los sarraïns deuran portar los cabells cercenats e tolts redon o en cercle, per ço que sie conegut entre los christians, Corts de Lleida, a. 1300 (ap. Geogr. C. Barc. 491). Que lo present capítol haia loch no solament en los Reals nous fahedors en la dita forma mas encara en los vells cercenats e minuats, y en los qui no són cercenats ni minuats. Item... que no's puguen dar ni pendre a algun for en tot lo Principat carlins d'argent cercenats ne per cercenar, doc. a. 1493 (Botet Mon. iii, 473).
    Etim.: del llatí cĭrcĭnāre, mat. sign.

2. CERCENAR v. tr.
Cercar una cosa removent-ne moltes per trobar-la (Solsona, Cardona, Gironella).
    Fon.: səɾsəná (localitats citades).
    Etim.: sembla derivat de cercar amb contaminació del verb cercenar art. 1.