DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CERRA f.
|| 1. Pèl gruixut i aspre, principalment els del porc, de la coa de les bísties cavallines, etc.; cast. cerda. Meteu vna corda de cànem ho de li ho de cerres de la coha del cauall, Dieç Menesc. ii, 41. Tres cedassos, hu de cerres, altre de seda vells, doc. a. 1493 (BSAL, vii, 419).
|| 2. Pèl de qualque animal, que els sabaters empren per fer passar el fil quan ripunten amb l'alena (Mall., Men.); cast. cerda.
|| 3. Cadascun dels pèls d'un pinzell.
    Refr.
—«Mala llana té es porc, que tot són cerres»: es diu parlant de qualcú o de qualque cosa que presenta mals símptomes, i per tant no se'n pot esperar gaire cosa bona (Mall., Men.).
    Fon.: sə́rə (Mall., Ciutadella); sέrɛ (Maó).
    Intens.:—a) Augm.: cerrassa, cerrota, cerrot.—b) Dim.: cerreta, cerretxa, cerreua, cerrona.
    Etim.: del basc zerri, ‘porc’, d'on vénen també els mots castellans cerdo ‘porc’ i cerda ‘cerra’. En el català oriental el mot cerra ha estat substituït per la forma castellana cerda, probablement per evitar l'homonímia de cerra amb serra; en canvi s'ha conservat la forma cerra en baleàric, on l'homonímia era impossible. A propòsit de l'alternància -rr- i -rd- de cerra i cerda, cfr. també el cat. esquerra, cast. izquierda, el cast. barro i aragonès bardo, el cat. marrà i mardà (cfr. G. Rohlfs en Zschr. r. Ph., xlvii, 402).