DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. CERRO m.
|| 1. Floca de cotó, llana, cànem o lli, ja pentinada i neta, a punt d'esser filada amb la filosa (or., occ., val., bal.); cast. cerro, copo. Quants fussos umplen per afilar una dotzena de ceros [sic] de li, Corbatxo 45. XXXXV ceros [sic] de bri de li pintinat, e quinze rams de fil de li cru, doc. a. 1430 (Aguiló Dicc.). Ab un cap que pareix una grapada de serro sense escaldar ni pentinar, Penya Mos. iii, 167.
|| 2. Cabellera embullada, mal pentinada (Men.).
    Fon.: sέru (or., Sóller, Artà, men., eiv.); sέro (occ., val., mall.).
    Etim.: del llatí cĭrru, ‘floc de plomes’. Cal rebutjar l'opinió d'Eguílaz Glos. 370, segons el qual el cat. i cast. cerro haurien vingut per intermediació de l'aràbic jarra, que apareix, amb el significat de ‘lli’, en el Vocabulista in arabico atribuït a Ramon Martí.

2. CERRO m. ant.
Muntanya aspra; cast. cerro. Mastins e perros | qui per los cerros | lobos acaçan, Spill 6576.
    Etim.: pres del castellà.

CERRÓ m., grafia ant.:
V. sarró.