Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  cert
veure  cért
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CERT, -A adj.: cast. cierto.
I. || 1. Realment vertader, segur, que no permet dubte. Uera cosa és e certa que nostre aui... féu parlar matrimoni, Jaume I, Cròn. 2. Si vols jurar, digues «veritat és», e «cert és verament», Llull Doctr. puer., c. 14. Sé de cert que Jesu Crist espòs teu no't lexarà trista, Canals Carta, c. 74. Y el cert no crech e que'n fes Déu report, Ausias March lxxvii. Com sabessen de tot cert que tota aquella gent... eren arribats, Tirant, c. 306. Vos dich que tot hom ho sab ja prou çert, Proc. Olives 583. Legir vàries coses adelita a hom; mes legir les certes aprofite, Cauliach Coll., pròl. Per una nova certa qui vench en la present ciutat, Ardits, iii, 16 (a. 1481). A tots és cert com lo rey Garcia... fou mort, Tomic Hist. 42. De les coses que no són certes, tostemps ne deu hom tenir esperança, Pierres Prov. 65. Es cert que he anat massa sol, ensoperbit dels meus passos, Maragall Enllà 43. Del cert crec que ningú en sap res, Ruyra Parada 45.
|| Per cert o en cert (ant.): certament, en veritat. Per que per cert totes les terres... deuen esser de cor e de volentat, Muntaner Cròn., c. 15. May per cert serà que tu, senyor, me rentes los peus, Gerson Passió, c. 3. Si vós lo jutgau segons vostra força, en cert, reverent, gran erra preniu, Proc. Olives 282. Duya una corona que per cert era més bona y més grossa que ses altres, Roq. 44.
|| 2. adj. determ., serveix per a designar una determinada persona o cosa, sense expressar concretament quina és. Antigament designava també un nombre fix de coses sense expressar concretament la quantitat. A dia cert: a dia prefixat, convingut. Que el senyor rey li dóna en certs lochs de Cathalunya, doc. a. 1315 (Col. Bof. xxxix, 61). Que'ls majorals fessen manament a certs confrares que de nit vetlen, doc. a. 1329 (Col. Bof. xl, 67). Axí mateix combatés a jorn cert ab lo rey Carles, Muntaner Cròn., c. 35. La qual tracta de certs virtuosos actes, Tirant, c. 1. Totes les coses governes e hordenes a certa e determinada fi, Genebreda Consol. 47. Car certs dies de la setmana no mamaue sinó vna vegada, Villena Vita Chr., c. 4. Alguns se solen ajustar en çerta casa, Somni J. Joan 357. Un cert personatge tenia en sa casa alguns galls, Faules Isòp. 170. Ja certs escrúpols no'l remordian, Pons Auca 171. A qui en certa manera dec obediència, Ruyra Parada 6.
II. || 1. Que té alguna cosa per vera, que no en dubta. Per ço com eren certes de la enveja que Xor Miqueli li tenia, Muntaner Cròn., c. 213. Mas bé só certa que per amor del fill sereu en recort alguna volta de mi, Tirant, c. 4. O, virtuoses dones! ací som per fer-vos certes que lo Senyor Jesús... és ja resuscitat, Villena Vita Chr., c. 241. Reberen letra... ab la qual sa senyoria los feya certs com la senyora reina era delliurada, Ardits, iii, 9 (a. 1479).
|| 2. ant. Entès, enginyós, prudent. L'altre era pus avist e pus cert de cor e de tota re, Jaume I, Cròn. 168. Sots jutge vertader enfre l'ome pec e'l home cert;... e si l'home cert fa falliments per oltracuidament de saber, Llull Cont. 76, 9. Deu esser mès en poder de sauis hòmens e certs, Consolat, c. 202.
III. adv. Certament. No cert: no, de cap manera. Cert veritat, jo us graesch la resposta, Lleonard de Sos (Cançon. Univ. 92). Car no's tan brau, | fer ni felló | cert lo leó | com pintat par, Spill 16028. Perque cert si ara no haguesses parlat no hagueres perdut lo gall, Faules Isòp. 5. Si de mal bé vendrà l'anyel, cert mal profit ferà la pell, Flos medic. 4. E de aquest clergue saps algun pecat? No cert, dix lo diable, Eximplis, i, 140. No denech la confessió; mas cert no val, Vent. Pel. 3. I cert que hu vull, Massó Croq. 35.
IV. m. ant. Certificat, escrit de certificació. Lo dimoni volgué que dit Pacovi li fes un sert de la sua mà, volent que'l scrigués ab sanch de la sua persona, Flos Sanct. 33 (ap. Aguiló Dicc.).
    Fon.:
sέɾt (pir-or., or., occ.); sέ̞ɾt (val., bal.).
    Etim.:
del llatí cĕrtu, mat. sign. I. Usat com adverbi, cert podria venir també del llatí cĕrtē, ‘certament’.

CÉRT m. vulg.,
per acer.
    Fon.:
séɾt (Cadaqués, Ripoll, Capmany, Bagà, Berga, Manresa, Igualada, Vilafr. del P., Sta. Col. de Q., Valls, Montblanc).