DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CERTIFICAR (i sa var. ant. certeficar). v. tr.: cast. certificar.
|| 1. ant. Fer cert, posar en coneixença certa. Aquells qui cercaven muller per a Evast... foren certificats de les bones costumes de Aloma, Llull Blanq. 1, 4. Depuis que l'agués fet legir en aquell libre, fo certificat en vera fe, Llull Cont. 11, 29. Car certefich-vos que honor e jo nos amam per tal manera, doc. a. 1390 (RLR, vi, 363). Solament m'hi ocorren tres duptes de què'm volria ab tu certificar, Metge Somni iii. E de mi us certifich que... yo no exiré d'aquesta liça sens batalla, Curial, i, 20.
|| 2. Afirmar formalment com a cert. Especialment: a) Declarar oficialment i per escrit una cosa, el funcionari competent.—b) Garantir una cosa que s'envia per correu, amb la declaració escrita d'un funcionari que acredita que aquell objecte s'ha tramès.
|| 3. ant. Delatar. Si entre aquí me descobriràs y me certificaràs a ton senyor, Faules Isòp. 31.
    Fon.: səɾtifiká (pir-or., or., bal.); seɾtifiká (occ.); seɾtifikáɾ (val.).
    Etim.: pres del llatí cĕrtifĭcāre, mat. sign. || 1.