DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CESSAR v. intr.
|| 1. No continuar; cast. cesar. a) absol. Sabrà que nuyl temps no cessaran sos torments, Llull Gentil 125. Pus que començà de tirar, de les algarrades cessaren que no tiraren tant, Jaume I, Cròn., 159. Si és fortuna en mar, e'n gita hom en la mar... tantost cessa la fortuna, Muntaner Cròn., c. 206. E viu que'ls cayrells eren cessats, que negú no trayen, que tots los havíen despesos, id. ibid. c. 227. Fos instituida e ordenada perque cessàs tot greuge, doc. a. 1381 (Col. Bof. xl, 223). La claretat de l'àer que cessa defallint la presència del sol, Metge Somni i. Com al Senyor plagué, cessà aquella visió, Villena Vita Chr., c. 206.—b) acompanyat del mot indicador de l'acció que no continua (regit amb la preposició de). La sancta eglésia no cese de pregar, Hom. Org. 8. Per ço que no ces de membrar entendre e amar, Llull Felix, pt. viii, c. 44. E per la batayla no cessaua lo fenèuol de tirar, Jaume I, Cròn. 15. Y ell, dites aquestes paraules, estroncadament cessà de parlar, Metge Somni ii. Encara no cessarien de demanar-ne més, Genebreda Consol. 66. Antigament s'usava també cessar unit amb el mot següent sense la preposició: E ensemps cessaren exercir lurs officis, Metge Somni iii. Incessantment fer hi desfer no cessarien, Somni J. Joan 1534. Que'n cas que lo dit mossèn Luis Clos cessàs fer les almoynes dessusdites, doc. a. 1436 (Miret Templers 452).—c) especialment, Deixar un càrrec, acabar el temps del seu exercici. Aprés lo compliment de la cort, cessaren los missatgers que'l rey hac tramesos per les terres, Llull Felix, pt. i, c. 11. Rebien los fondos i la clau de la caixa dels que cessaven, Serra Calend. folkl. 331.
|| 2. intr. Reposar, deixar d'obrar en cert sentit. Jurava... que nul temps no cessaria tro quo la hi hagués conquesta, Muntaner Cròn., c. 12. E no cessava que no bornàs e prest tornàs al natural, Spill 4674.
|| 3. ant. tr. Calmar (un moviment desordenat), aturar, impedir. Que pogués ajudar... a cessar la tristícia en què eren, Lull Blanq. 42, 16. Et açò per major mal a cessar, doc. a. 1380 (Col. Bof. xl, 185). Que, per nuyl hom estrayn qui molre vula, no sia cessat ni embargat que no molgua son blat, doc. a. 1310 (RLR, x, 65). La cambrera... cessaua aytant com podia que Alí Baxà no hagués a parlar, Jacob Xal. 12 vo. E Dauid cessà ço que cuydaua fer e començar, Serra Gèn. 115. Que si sentissen remor o avelot de poble contra los juheus departissen e cessassen aquell, Ardits, i, 16 (a. 1391).
|| 4. ant. intr. Abstenir-se d'una cosa; no fer-la; cast. dejar. Si per tots los tres anys complits aurà cessat del cens a pagar, que no'l aurà pagat, Cost. Tort. IV, xxvi, 7. Si alcú dels dits confrares... cessaran de anar e esser a la dita sepultura sens justa excusació, doc. a. 1381 (Col. Bof. xl, 225). Ells no deuien cessar de complir lo sant prepòsit del combregar, Yst. Corpocr. 24.
    Fon.: səsá (or., bal.); sesá (occ.); sesáɾ (val.).
    Etim.: del llati cessare, mat. sign. || 1.