DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CIM m.
|| 1. El punt més elevat d'una cosa; cast. cima, cúspide. «La noia és molt balladora; ballaria al cim d'un punxó» (Empordà). Somnia veure una Creu dalt al cim d'una muntanya, Verdaguer Idilis. El seu cap allà hi veureu | ficat al cim d'una llança, Picó Engl. 32.
|| 2. especialment, El punt més elevat d'una muntanya; cast. cima, cumbre. Tot cabdellant arbredes, penyals del cim rodolen, Atlàntida i. Del sol la llum derrera encara es veu pels cims, Orlandis Poes. 9.
|| 3. Al cim: damunt, sobre (Empordà, Garrotxa). «Portaràs això al cim de la taula» (Olot). «Trobaràs la camisa neta al cim del llit» (Olot, Empordà).
    Fon.: sím (pir-or., or., occ.).
    Etim.: masculinització de cima, probablement feta en època prou recent, com sembla demostrar-ho el fet de no trobar-se la forma cim en cap document català antic, i trobar-s'hi en canvi cima amb prou freqüència.