Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  cingla
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CINGLA f.
|| 1. Corretja o faixa de cuiro o de cànem, de devers deu cm. d'amplària, que passa per davall el ventre d'un animal de càrrega i serveix per a subjectar la sella, bast, albarda o altre aparell (pir-or., or., occ., val., bal.); cast. cincha. Tota càrrega de cingles... o de cordam, Leuda Puigc. 1288. No'ls tocaria aygua entrò a les cingles, Muntaner Cròn., c. 117. Quinque pesses de singles de roure grosses, doc. a. 1331 (Capmany Mem. ii, 413). Una sella de rocí menys de cingles, doc. a. 1410 (Alòs Inv. 15). Trobareu una gran céquia de aygua, que dóna a la mula fins a les cingles, Tirant, c. 96. Un cingla doble de cavall, Assign. Pr. Viana 257. Unes singles de la mula ab les sivelles o caps daurats, doc. a. 1515 (Miret Templers 572).Cingla doble: la que consta de dues faixes de cànem. Cingla trinca: la que consta de tres faixes de cànem i serveix per a les selles de brilla (Un Mall. Dicc.).
|| 2. Faixa d'espart que els pescadors es passen pel cos, a tall de bandolera, i serveix per a estirar les xarxes i traure-les de la mar (or.); cast. faja. A la dita faixa va fixada una corda curta de cànem amb un suro a l'extrem; el qui estira l'art, posant-se la faixa a tall de bandolera, s'agafa a la corda de l'art cenyint-la amb un volt de la corda de la cingla, i així pot estirar fent força amb tot el cos.
|| 3. Beca de col·legial (Saura Dicc.).
|| 4. La «mare» o lloc on es refugien els nins fugitius, en el joc de conillets i en altres jocs semblants (Porreres).
|| 5. Vermellura produïda a la pell per una cinglada (Alguer); cast. cardenal.
    Fon.:
síŋglə (pir-or., Barc., Tarr., Bal.); síŋglɛ (Ll., Tremp, Gandesa, Alcoi, Maó); síŋgla (Andorra, Esterri, Pobla de S., Calasseit, Tortosa, Maestr., Cast., Val., Al.); síŋgʎa (Benavarre); síŋgʎe (Fraga); síŋgɾa (Alg.).
    Etim.:
del llatí cingŭla, ‘cinyells’.