DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CINGLE m.
|| 1. Cíngol (Mall., Men.); cast. cíngulo. Cinch àmits y quatre singles, doc. a. 1476 (Hist. Sóller, ii, 1000).
|| 2. Fermall que serveix per aguantar les ales dels capells d'ala ampla (Mall., ap. Aguiló Dicc.).
|| 3. Relleix o faixa de terreny horitzontal o poc inclinat, situat entre dues timbes superposades (Mall., Men.); cast. vericueto. Aquell cingle, qui roman, tot rodon, | entre'l pou e'l peu del alt ribaz dur, Febrer Inf. xviii.
|| 4. Espadat de roca que forma timba, al cim o en el pendent d'una muntanya (or., occ., Maestr.); cast. risco. Et vadit ad ipso roure gros qui est ad ipso cingle subira, doc. a. 1150 (Rev. Biblgr. Cat., iv, 7). Així torres escalava o cingles tallats a plom, Costa Trad. fant. 149.
    Fon.: síŋglə (or., bal.); síŋgle (occ., Maestr.).
    Etim.: del llatí cingŭlu, ‘cinyell’.