Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  cinquagesma
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CINQUAGESMA (i ses var. cinquagèsima, cinquaesma, cincogesma, cincogema). f.
Festa que es celebra set setmanes després de Pasqua florida en memòria de la vinguda de l'Esperit Sant sobre els apòstols; cast. pentecostés. En l'any ha un jorn que hom apella Pentagosta, so és a dir Cinquagesma, Llull Doctr. puer., c. 50. Del primer dia del auent entrò a les vuytaues de Cincogesma, Constitucions, segle XIII (Anuari IEC, i, 305). E açò fo en la vigília de Cinquagesma, Pere IV, Cròn. 343. Prena D sòlidos per cascuna de III festes del any, és assaber, Pascha Cinquaesma et Nadal, doc. Pere I (Col. Bof. vi, 6). E açò fonch la nit de sincogesma, Francesc de la Via (Cançon. Univ. 232). La festa de cincogèsima, doc. a. 1387 (Col. Bof. xl, 284). Feste de Cinquegesme, Ardits, i, 246 (a. 1426). Lo dia de Cincogesma, Tirant, c. 27. L'hom qui s'absté | d'axò en quaresma, | en cinquagesma | cornut se troba, Spill 2810. En les festes de Nadall... de assenció de cincuagèssima, doc. a. 1482 (Jocs Fl. 1895, p. 205). Per ser Coresma, lur color, de Cincogesma los judica, Coll. dames 870. Desde cincogema de 1615 a igual temps de 1616, doc. a. 1616 (BSAL, ix, 271).
    Refr.

—«Per Cincogema, ametla plena» (Mall.).
    Fon.:
siŋkwəʒέzme (Gir.); siŋkwəʒέzmə (Barc.); siŋkwaʒézma (Taús); siŋkuʒέzmə (Llofriu, Pobla de L., Rupit, St. Llorenç de M., Camp de Tarr.); siŋkoʒézmɔ (Sarradell); səŋkuʒέzmə (Bagà); siŋkuʒə́mə (Sóller, Ciutadella); siŋkoʒə́mə (Palma, Manacor, Artà, Inca); siŋkuʒέmɛ (Maó).
    Etim.:
del llatí quinquagēsĭma, ‘cinquantena’.