DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CIRCUIR v. tr.
Anar o estar entorn, al voltant; cast. circuir, cercar. E viu com vingueren los juheus armats e ab avalot com lo circuïren, Pere Pasqual Obres, i, 71. Hon ha primerament una gran ciutat circuhida de tres murs, Metge Somni iii. Misericòrdia de Déu circuirà e enrevironarà aquells qui posen lur speranse en Jhesu-Crist, Canals Carta, c. 11. Dubtosos perills circuhien la mia combatuda vista, Tirant, c. 382. E drets quasi en forma de corona me circuyren, Fiameta 13. No cessà de circuir lo loch on stava enclosa, cridant, Alegre Transf. 47. Set voltes en silenci dansant la circuïren, Costa Trad. 192.
    Fon.: siɾkuí (or., occ., bal.); siɾkuíɾ (val.).
    Etim.: pres del llatí cĭrcuīre, mat. sign.