Diccionari Catalŗ-Valenciŗ-BalearB
Cerca inici
endarrereendavantcerca
Introducciů al DiccionariBibliografiaExplicaciů de les Abreviatures
veure circuir
DIEC2DDLCCTILCBDLEXSinÚnimsCITTERMCAT

CIRCUIR v. tr.
Anar o estar entorn, al voltant; cast. circuir, cercar. E viu com vingueren los juheus armats e ab avalot com lo circuÔren, Pere Pasqual Obres, i, 71. Hon ha primerament una gran ciutat circuhida de tres murs, Metge Somni iii. MisericÚrdia de Dťu circuirŗ e enrevironarŗ aquells qui posen lur speranse en Jhesu-Crist, Canals Carta, c. 11. Dubtosos perills circuhien la mia combatuda vista, Tirant, c. 382. E drets quasi en forma de corona me circuyren, Fiameta 13. No cessŗ de circuir lo loch on stava enclosa, cridant, Alegre Transf. 47. Set voltes en silenci dansant la circuÔren, Costa Trad. 192.
††††Fon.:
siɾkuŪ (or., occ., bal.); siɾkuŪɾ (val.).
††††Etim.:
pres del llatŪ cĭrcuīre, mat. sign.