DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CIRCUIT m.: cast. circuito.
|| 1. Acte d'anar entorn, de fer el volt d'una cosa. La processó partí de la Seu y féu son cirquyt, doc. a. 1555 (Ardits, iv, 422). Fer un gran circuyt per tornar a pèndrer lo bon camí, Lacavalleria Gazoph.
|| 2. Espai a recórrer per fer el volt d'una cosa. Si tu que deus mirar lo circuit del món, sola mires Leucotohe, Alegre Transf. 30. Les muralles de aquesta ciutat tenen tres llegos de circuyt, Lacavalleria Gazoph.
|| 3. Espai que ocupa el voltant d'una cosa, que hi està prop. Venint aquests reys animosos en Jherusalem, tota la terra qui era en lo circuit fon moguda e torbada, Villena Vita Chr., c. 69.
|| 4. ant. Setge. Perque se alçàs del circuit de la ciutat sobre la qual estaua, Isop Faules 3.
|| 5. Conjunt de l'aparell que produeix un corrent elèctric, del que el rep i dels fils conductors que van de l'un a l'altre.
    Fon.: correcta: siɾkúјt. La pronúncia siɾkuít és incorrecta i correspon al participi passat de circuir.
    Etim.: pres del llatí circuitu, mat. sign. || || 1, 2.

CIRCUÏT, -ÏDA part. pass. i adj.
per circuir. Desemparat dels seus amichs e dexebles, circuhit de rabiosos cans, Cartoxà IV, 22. Lo veya circuyt de dones, Curial i, 24. De temor tenia la sua penssa circuhida, Corella Obres 56.