Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. circular
veure  2. circular
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. CIRCULAR adj.: cast. circular.
|| 1. Pertanyent al cercle. La un és moviment circular, so és lo moviment del cel, Llull Doctr. puer., c. 92. Fóra compost de parts circulars, enaxí com és lo firmament, Llull Felix, pt. iii, c. 2. La circular natura, qu'és segell a la mortal cera, Febrer Par. viii, 127. Se distingeix un estens espai circular, Rosselló Many. 99.
|| 2. Carta circular, o orde circular, o simplement circular (f.): carta o lletra que es dirigeix a diferents persones amb una mateixa redacció. Ab resposta al peu de esta orde circular, doc. a. 1740 (Hist. Sóller, i, 719). Ha firmada una circular encaminada an es mateix objecte, Ignor. 29.
    Fon.:
siɾkulá (or., bal.); siɾkuláɾ (val.).
    Etim.:
pres del llatí cĭrcŭlāre, mat. sign.

2. CIRCULAR v. intr.: cast. circular.
|| 1. Moure's una cosa de tal manera que torna al seu punt de partida. Especialment: a) Moure's la sang per les artèries a conseqüència de les pulsacions del cor. Per son cor circula la sang de Jesús, Verdaguer Flors 99.
|| 2. Anar i venir en tots sentits; passar d'unes mans a les altres, d'una persona a les altres. Hem vista circular una nota, Obrador Arq. lit. 92.
    Etim.:
pres del llatí cĭrcŭlāre, ‘anar entorn’.