DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinňnims
CIT
TERMCATCIRCUMFERČNCIA (i ant. circumferença). f.: cast. circunferencia.
|| 1. Corba closa i plana, tots els punts de la qual equidisten d'un punt interior. La rotunditat del cercle se diu circumferčncia, Egidi Romŕ, ll. 1, pt. 2a, c. 2. Feu la part somma de sa circumpherença, Febrer Par. xii. E fer un gir fors de les dos altres circumferences, Febrer Par. xiv.
|| 2. pl. ant. Voltants, parts circumdants. Mirŕli la boca e totes les circumferčncies de la cara, Curial, iii, 47. Lo ampastre... sia posat en les circumferčncias, Cauliach Coll., ll. 2, c. 2.
Etim.: pres del llatí cĭrcumfĕrĕntia, mat. sign.