DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CIRERA (i ses var. dial. cira, cidera). f.
I. Fruit del cirerer; cast. cereza. Aquestes cireres vos tramet lo senyor infant, que'n menjets, Pere IV, Cròn. 146 Quant un hom o persona vol collir cireres, veus que ell té los peus en una rama, e ab les mans que cull les cireres, Sermons SVF, i, 128. També aquest pastoret orfe | porta cireres en sa mà, Macabich Dial. 30. Cirera agreta: és menuda, vermella i agra; madura pel maig (Alcoi). Cirera albar: és blana, color de rosa, de grossària mitjancera i gust molt dolç (Llucena). Cirera blancal: és grosseta, blanquera i no molt bona; madura a la darreria del maig (Alcoi). Cirera brancala: és mitjancera, blanquera rogenca o groguissa, i molt bona; però és molt delicada, perquè si la cullen prest es fa malbé (Priorat, Camp de Tarr.). Cirera cagadora: és molt blana, vermella i molt dolça, però fa diarrea (Llucena). Cirera cagona: és menuda, negra i de gust mitjanament bo (Alcoi). Cirera cascavella: Un paner de cireres cascavelles, doc. mall., a. 1782 (Boll. Lul xxiii, 369). Cirera cruixalenca: és molt grossa i forta (La Seu d'U., Organyà). Cirera de bossa de pastor: té la forma llarguera amb una escotadura a la punta i un solc lateral molt pronunciat. Cireres de cor de cabrit: és la mateixa varietat anterior. Cirera de cor de colom: és grosseta, vermella, molt dolça; madura pel juliol (Massalcoreig, Falset). Cirera de cul de madrina: és molt grossa, vermella i bona; té un solc molt fondo; madura pel juliol (Falset); a Tàrrega en diuen de «cul de madrona». Cirera del carràs: és vermellosa, mitjaneta, de pasta molla (Tortosa). Cirera de Santa Llúcia: espècie indígena, olorosa, que floreix pel maig; és la varietat que tècnicament és anomenada «Mahaleb». Cirera de St. Jordi: és molt primerenca, tant que ja és bona a menjar devers dia 20 d'abril. Cirera de St. Pere: és una varietat que madura a la darreria de juny. Cirera de sarró: és relativament petita, amb molt de pinyol, no tan vermella com l'altra, i no molt bona; madura devers l'agost (Mall.). Cirera dolceta: és vermelleta, molt petita i molt dolça; madura pel juliol (Falset). Cirera garrofal (Solsona, Pla d'Urgell, Tortosa), o cirera garrafal (Tremp): és molt grossa, dura de popa, que el seu suc no taca gaire. A Llucena es diu garrafal una cirera un poc més petita que la jorovina, negra i aspra. Cirera genovina (ant.) o cirera jorovina (val.): és grossa, vermella molt fosca, i molt dolça: madura pel juny. Per confegir sireres genouines, Flos medic. 199 vo. Cirera grossal: és grossa, vermella, bona; madura pel juny (Cast.). Cirera guinda: és petita, de pell i popa fortes, no gaire bona, més agra que dolça: madura pel maig o juny i es sol emprar pincipalment per posar dins les botelles d'aiguardent d'herbes (Mall., Alcoi); en el Pla d'Urgell les guindes són més grosses que petites, i també agregen; en canvi, en el Priorat són molt dolces, mitjanceres, negroses per damunt i un poc esblanqueïdes per dins. Cirera mollar: és de bona grossària, quasi negra, molt sucosa i de molsa molt vermella i vellutada (Solsona, Mall.). Cirera mosquina: és amargant, no és bona a menjar (Pont de S.). Cirera negra: és de color molt fosca; n'hi ha de grosses, que solen esser molt bones; les petites se'n van totes en pinyol (occ.). Cirera poletana: és molt grossa, llarguera, vermella i bona; madura pel juny (Alcoi). Cirera ponceta o cirera de Sant Ponç: la que madura devers la festa de Sant Ponç. Cirera sobarbina: és grossa, llarguera, vermella i bona; madura entre maig i juny (Alcoi). Cirera saumella: és vermella i llargaruda (Vimbodí). Cirera vaiverona: és rogeta, petita, fluixa de popa, i bona; madura pel maig (Falset).
II. Fruit de diverses plantes que, per la forma i grossària o pel color, és semblant al fruit del cirerer. Especialment:
|| 1. Cirera d'arboç: a) Arboça, fruit de l'arboç (Empordà, Terrassa, Tarr.); cast. madroño. (V. arboç).—b) Fruit de l'arç blanc (Pallars); cast. majuelo. (V. arç, || 1).
|| 2. Cirera de pastor (Conflent, Cerdanya, or., occ., Mall.), o cirera de jueu (Colliure), o cirereta del Bon Pastor (Men.), o cirera d'arboç (Pallars): fruit de l'arç blanc; cast. majuelo. (V. arç || 1). Conuindrà plantar cantitat de romagueras..., cireras de pastors, murtreras, Agustí Secr. 162.
|| 3. Cireres de burro: planta lleguminosa de l'espècie Trifolium incarnatum, que perjudica els sembrats (Ross., ap. Companyó Bot.).
|| 4. Cireres de betlem: fruita petita, vermella, rodona i pastosa, de la grossària d'un lledó, que surt damunt la cara superior de les fulles del brusc (Un Mall. Dicc.).
III. || 1. Cireres de mar: nom vulgar dels animals marins de la classe dels tunicats, espècie Salpa pinnata Forsk. (Gibert Crust. 73).
|| 2. Angioma de color i grossària semblant al fruit de cirerer, i atribuït vulgarment a un «desig» no satisfet d'aquesta fruita (Tarr.); cast. nevo, cereza.
|| 3. Cadascun dels granellons vermells que els indiots tenen per baix del coll i per altres parts del cos (Mall.).
|| 4. La punta del nas molt envermellida pel fred o per altra causa (or.).
|| 5. Moneda d'or de cinc duros (en l'argot dels malfactors). (Cfr. Vallmitjana Crimin. 58; Wagner Argot 50).
|| 6. Cop violent pegat amb la mà, amb el peu o amb altre instrument contundent (Costa de Llevant, Mall., Men., Eiv.); cast. trompazo. Li bestreu un bon esplet de cireres, Alcover Rond. i, 156. Si no et lleves de davant, jo amb una cirera et faré una cara nova, Ruiz Nov. 113.
IV. adj. De color vermell com el del fruit del cirerer. Y la cinteta cirera que feya de collaret, Oller Bogeria 65.
V. Llinatge català. La forma Cirera es troba a Algerri, Almacelles, Almenar, Artesa, Avià, Barc., Berga, Caldes de Mo., Llorac, Manresa, Vic, Novelda, Pinós, St. Mateu, Val., etc. La forma Cidera es troba a Amer, La Sellera, Olot, Vic; és a dir, en la comarca on també el substantiu cirera és pronunciat cidera.
    Loc.—a) Vermell com una cirera, o més vermell que una cirera: molt vermell. Se donaven cop d'ull, quedaven vermells com cireres. Víct. Cat., Ombr. 93.—b) Enredar-se com les cireres: embullar-se en la baralla, especialment les dones, i complicar cada cop més la renyina.—c) Remenar ses cireres: intervenir autoritàriament en un assumpte esser-ne l'amo (Empordà, Bal.).—d) Esser com les cireres, que n agafes una i te'n surten una dotzena: esser una qüestió molt complicada, que una dificultat en porta una altra i com més va més s'embulla.—e) Anar a menjar cireres: anar-se'n per malalt un de la colla de segadors (Llofriu).—f) Sortir com un pinyol de cirera: contestar resoltament amb to d'irritació o d'agressivitat (Mall.). Y vos sortiran com un piñol de cirera diguent-vos que tots ells són el diable, Ignor. 25.
    Refr.—a) «Any de cireres, poc blat a les eres» (Rojals).—b) «Colom sadoll, les cireres li amarguen» (Mall.).
    Fon.: siɾéɾə (Montlluís, Campmany, Ribes, Berga, Camprodon, St. Llorenç de M., Llofriu, Manresa, Solsona, Granollers, Terrassa, Barc., Tarr., Mall., Ciutadella); siɾέɾə (Perpinyà, Prades, Noedes, Fontpedrosa, Felanitx); siɾéɾo (Cadaqués, Pobla de S.); siɾéɾa (Andorra, Esterri, Vilaller, Pont de S., Tortosa, Morella, Cast., Llucena, Val., Cullera, Xàtiva, Gandia, Pego, Al.); siɾéɾɛ (Puigcerdà, La Seu d'U., Pobla de L., Tremp, Organyà, Ponts, Balaguer, Ll., Artesa, Bellpuig, Falset, Gandesa, Vinaròs, Sueca, Alcoi, Maó); siɾέɾa (Isavarri, Tamarit); siɾέɾɛ (Sort); siɾέɾo (Torre de C.); siɾéɾe (Fraga); siðéɾə (Rupit, Olot, Torelló, Vic, St. Llorenç des C.); siléɾa (Alg.); síɾa (Cirés); síɾə (Eiv.).
    Intens.—a) Augm.: cirerassa, cirerarra, cirerota, cirerot.—b) Dim.: cirereta, cireretxa, cirerel la, cirereua, cirerina, cireriua, cirerona, cireró.
    Etim.: del llatí cerĕsĕa, var. de cerasĕa, mat. sign. I. El canvi de -s- en -r- s'explica per assimilació a la r precedent (cfr. el mall. pererós per peresós).