Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  cisma
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CISMA (ant. escrit també scisma i cisme). m. (i ant. també f.).
Divisió entre els membres d'un cos social, i especialment d'una Església; cast. cisma. Deu destrouir les cismes sembrades en los crestians, Llull Arbre Sc. ii, 6. Sos notables habitadors haurien scisme entre si, Eximenis, II. Reg., c. 24. Un dels principals nodridors del scisma, Metge Somni ii. E ja ha prop de XL anys que dura lo cisma, Sermons SVF, i, 208. Li plàcia foragitar lo cisme qu'és en Sancta Mare esgleya, Ardits, i, 3 (a. 1390). Com veu la senyora albenca la fusta, tantost hi és la cisma, Viudes donz. 352. Per leuar lo cisma, qui tant hauia durat en lo món, Tomic Hist. 267. Per destorbar no's seguís scisma qui staua preparada en la Chrestiandat, Tomic Hist. 292. Hauia portat allí lo Papa Benet de Lluna per veurer si porien remediar la sisma que en la iglésia y hauia, Comes Asany. 12.
    Etim.:
pres del gr.-llatí schisma, mat. sign.