DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CIUTAT f.
Nucli de població important per la seva grandària o per la seva categoria; cast. ciudad. Nos entrarem en la ciutat, Hom. Org. 3 vo. En una ciutat hauia moltes costumes que eren contra Déu, Llull Felix, pt. i, c. 4. Es de les forts ciutats del món, Muntaner Cròn., c. 7. Hom menys de saber, és axi com ciutat menys de gent, Jahuda Dits, c. 6. Trobantme quònsol en quap de la present Siotat [sic], doc. a. 1544 (Ruscino, iv, 89). Henoc és la ciutat mare | de les ciutats d'aquest món, Alcover Poem. bíbl. 11. Casa de la Ciutat: edifici on es despatxen els assumptes de l'administració i govern d'una població.
|| Ciutat, usat en absolut, sense article, indica la capital o població important, en contraposició a les viles i poblets. Els estudiants prenen comiat de llurs famílies per a marxar a Ciutat, Ruyra Parada 11. A Mallorca, Ciutat indica per antonomàsia la capital de l'illa, Palma. Que fochs y alimares omplian Ciutat, Penya Poes. 164. «No hi ha vila com Ciutat | ni parròquia com la Seu | ni capellà com el Bisbe | ni barco com es correu» (cançó pop. Mall.).
    Refr.
—«A Ciutat, que hi estiga qui hi és nat». Es diu a la pagesia de Mallorca.
    Intens.—a) Augm.: ciutadassa.—b) Diminutius: ciutadeta, ciutadetxa.
    Etim.: del llatí cīvĭtāte, mat. sign.