Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. claca
veure  2. claca
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. CLACA f.
|| 1. Xerrota, conversació seguida i poc important (or.); cast. cháchara, charla. «Fer petar la claca»: xerrar molt, conversejar.
|| 2. Anou, en llenguatge infantil (Cardona). «Vina, nen, et daré una claca».
|| 3. Els darreres de la sabata; la peça que va part damunt el tacó (Esterri).
    Fon.:
klákə (or.); kláka (Esterri).
    Etim.:
de l'arrel onomatopeica klakk, imitadora del soroll que fa una cosa que s'estella o dues coses que es topen amb força.

2. CLACA f.
Conjunt de persones que van de franc o pagades a un espectacle per tal d'aplaudir-lo i assegurar-ne l'èxit; cast. claque.
    Etim.:
pres del fr. claque, mat. sign.