Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  clam
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CLAM m.
|| 1. Queixa; expressió de malcontentament; esp., al·legació formal contra qualcú presentada al tribunal o funcionari apropiat, per demanar reparació d'un greuge; cast. queja, reclamación. E que clam ne sia feit an que sen pas, doc. a. 1244 (Pujol Doc. 19). Gran re de jueus li vengren fer clams dels crestians, qui la vespra de Pasqua los havien apedregats e nafrats, Llull Blanq. 75. Si alcun crestià aurà clams de alcun sarray..., qu'el provant la cosa, que sia feit ço que fer si dega, doc. a. 1285 (Capmany Mem. iv, 12). El faria dret a tot hom que clams hagués d'el, Jaume I, Cròn. 21. Haguem alguns clams secrets de moltes obres males que l'infant... nos tractava, Pere IV, Cròn. 355. No sé de qui haver pus honest clam, Ausias March xlvii. E feren clam al visrey qui lavors era, doc. a. 1485 (BSAL, x, 8).
|| 2. Crit fort; cast. clamor. Espanya per un clam frenètich responia, Oliver Obres, i, 186.
    Etim.:
postverbal de clamar.