DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CLAP m.
Petita extensió que es distingeix, per alguna cosa, de la superfície que l'envolta (pir-or., or.); cast. trozo. «En el pinar hi ha un clap d'alzines». «Aquell clap de terra és secaner» (Vic). «El cel està núvol a claps a claps» (Vic). Segueix-se a fita cuberta entrò a la Jusana fita prop lo barranch... e amunt segueix-se entrò el clap que's té ab lo barranch e roman lo clap en ço de conseyll, doc. a. 1328 (BSCC, xiii, 159). La boscúria el vesteix de cap a cap, exceptuant algun clap de conreu, Verdaguer Exc. 48. La negror que l'encapota, claps de sol fan llambrejar, Costa Poes. 83. Disposant-se... a asseure's en un clap d'ombra pera empassar-se las mossadas, Casellas Sots 34.
    Fon.: kláp (pir-or., Empordà, Pl. de Vic, Lluçanès, Vallès, Barc., Camp de Tarr.).
    Etim.: V. clapa.