DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CLAPIR v. intr.
|| 1. Lladrar amb crits secs, com a trencats, el ca que persegueix caça, que encorrala les ovelles, etc. (Ribes, Gir., Barc., Penedès, Camp de Tarr., Sta. Col de Q., Conca de Barberà, Benassal, Morella); cast. latir, gañir. Lo perdiguer clapint per les escletxes flayra, Guimerà Poes. 196. Clapir de fam: estar molt afamegat (Benassal).
|| 2. Esser víctima; morir, fracassar en una empresa (Men.); cast. caer. Diuen que «ha clapit», per exemple, un fugitiu que ha estat agafat, un que ha caigut en un perill, el qui ha fet bancarrota, etc. (Ciutadella, Maó).
    Fon.: kləpí (or., men.); klapí (Maestr.).
    Var. form.: glapir, aglapir.
    Etim.: V. aglapir.