Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  clar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CLAR, -A adj.: cast. claro.
I. || 1. Lluminós, que es deixa veure bé. «Esser alba clara», «dia clar»: esser ja de dia, haver sortit ja de la fosca de la nit. Vench a les portes... e trobà-les tancades per ço com encara no era dia clar, Desclot Cròn., c. 134. Una matinada abans de jorn clar ix per la porta, Boades Feyts 171. Aquella stela, clara més que'l sol, Villena Vita Chr., c. 2. Diumenge en l'alba clara desembarcaren, doc. a. 1561 (Hist. Sóller, ii, 82). Ja és clar, ja és a migdia, ja va el sol a la posta, Blanch Poes. 1. Groch lo veureu si'l mirau, anit que fa lluna clara, Picó Engl. 32. M'havia adormit, Ja devia esser clar. Quina pega!, Ruyra Parada 18. a) m. (substantivat) Clar de lluna: la llum de la lluna plena. Al clar de lluna, tot sol, | fit a fit se'l mira el guayta, Picó Engl. 32. «Enmig de dos clars»: a entrada de fosc, quan encara hi ha alguna claror del sol post (Empordà).
|| 2. Que no és de color fosca. Biffes blaues clares de Sen Denís, doc. a. 1307 (RLR, iv, 378). Colar de dues colors partides de vermeyl e d'un blau clar, Turmeda Diuis. E no era drap blau clar, doc. a. 1387 (Col. Bof. xl, 312). La mula és rúcia clara, Dieç Menesc. i, 10 vo. Vestia falda clara, Galmés Flor 83.
|| 3. Pur; no enterbolit per foscors o cossos estranys. Hac una fontana molt beyla e clara, de la qual era abondós lo prat, Llull Cavall. 4 vo. Clar fo lo temps, lo sol inluminava tota aquella selva, Llull Blanq. 47. En tro al dit dijous a vespre, ab bell temps e ab clar, Muntaner Cròn., c. 296. Reconegues axí com en un mirall clar los actes e batallas, Tomic Hist. vi. Sota les clares ones del noble riu de Ganges, Alegre Transf. 41. Girà els ulls de vident cap al cel clar, Alcover Poem. bíbl. 64. T'he vist resplendir en l'aire clar, Maragall Enllà 17. «El dia que vàreu néixer | feia sa díada clara; | per això teniu sa cara | blanca com un pa de xeixa» (cançó pop. Mall.). «És una aigua clara com un lliri»: aigua molt neta i transparent (Empordà). Béns clars: béns nets i lliures de gravàmens (ant.). Haia pagat ço en què és condemnat o mostrats béns mobles clars e desembargats en los quals la dita sentència sia menada a execució, Consolat, c. 23. Compensacions se fan de diners a diners, et de deute clar a clar: no de diners a coses, ne de coses a coses, ne de no clar a clar, Cost. Tort. IV, xv, 1. Hun privilegi lo qual... era bullat ab bulla de or, e era clar e net e no corromput ne viciat en res, Pere IV, Cròn. 37.
II. || 1. Que es deixa entendre o percebre bé de l'esperit per mitjà dels sentits o de les facultats cognoscitives. Sobre alguns capítols que no són clars ells faeren esmenes, Consolat, c. 44. Clara cosa és e manifesta que tot hom pot recusar jutge, Cost. Tort. III, i, 22. Havem aquesta conexença clara e evident, Pere IV, Cròn. 22. Les ystòries clares són, Metge Somni iv. Més clars deixen entendre's allí los sants oracles, Llorente Versos 46. Y abaix amb lletres ben clares qu'hey escriga es dibuixant, Ignor. 32. Ta conversa serà clara com un regueró d'abril, Riber Sol ixent 10. Oh les clares campanes d'angèlica alegria, Barceló Poes. 17. Esser més clar que l'aigua: esser evident, o parlar amb molta franquesa, sense pal·liatius. Posar en clar: adquirir o donar coneixença completa d'una cosa. Saber o dir les coses a les clares, o a la clara, o per clar, o a lo clar: saber-les o dir-les clarament, sense punts obscurs. Tothom ho sap a la clara, Milà Rom. 103. Deya ben a les clares que prest descarregaria l'arruxat, Penya Mos. iii, 126. Ningú sabia el cas per clar, Penya Mos. iii, 134. Si un mort pogués parlar, | quan lo treuen de ca seva | podria dir a lo clar: | Adiós, riquesa meva, Santandreu Mort Jud. 74. a) usat adverbialment: Clarament. Perque tot clar li respongam, Muntaner Cròn., c. 230. Els altres d'Espanya no u dien clar, doc. a. 1310 (Miret Templers 379). Molt clar mostraua com cascun dia milloraua, Vent. Pel. 38. Perque fan aquells crits, que no parlen clar, mas criden, Sermons SVF, i, 201. Qui us ho darà pus clar entendre, Tomic Hist. 53. Malalta en sos desvaris la terra ho diu ben clar, Atlàntida iii. Cantar clar: dir sense reserves tot el que es sap sobre un assumpte. No tengué altre remei que cantar clar, Alcover Cont. 134. Parlar clar i net (Cat., Bal.) o clar i català (Cat.), o clar i llampant (Bal.): parlar sense reserves ni pal·liatius. Tota s'història diu ben clar i llampant que es bé més gros... és es Cristianisme, Aurora 226.
|| 2. (Facultat cognoscitiva) que percep o conserva bé les impressions, sense foscors o dubtes. Hac clar lo seu enteniment, Genebreda Cons. 27. Per lo teu clar entendre deman a tots mercè, Tirant, c. 331. A la virtut diuina ha plagut de inquirir e dotar vostra Senyoria de clara memòria, Tomic Hist. xiii. Tenir el cap clar: tenir la intel·ligència desperta. Estar clar (qualcú): estar bé de l'enteniment, tenir-lo despert, no enterbolit per malaltia, embriaguesa o altre accident. Em pesa de tot mon cor des temps que clar he estat; no hi ha res com morir gat, Roq. 51. Es malalt encara està clar, Alcover Cont. 38.
III. Famós, il·lustre, distingit entre els altres. Caualler de linatge e de sanch clara, nobles són los teus costums, Tirant, c. 301. Clar e noble: clarus, nobilis, Esteve Eleg. Clar y agudíssim parlador, Isop Faules 2. E tan clar nom te resta, Aguiló Poes. 129.
IV. || 1. Que no és compacte. Que no sia massa clara sino espeseta, Flos med. 213 vo. Un puré gens clar, però tampoc massa espès, Martínez Folkl. i, 35. Vestits de mitja llana y rebosillo clar, Benejam Ciut. i. El bosc mesquí i llenyós i l'herba curta i clara, Maragall Obres, i, 49. Ja fa una ombra clara el parral florit, Colom Juven. 20.
|| 2. Que no abunda, que existeix en poca quantitat, amb grans intervals. Per que lo que clares vegades scampa, Albert G., Ques. 48. Y que són clas ets añs plovés, Ignor. 2. I són clares ses que no són perseguides d'aqueix mal, Alcover Cont. 21. «Per Nadal metles torrades | i qualque gotet de vi; | açò és lo que m'agrada a mi | però ve clares vegades» (cançó pop. Ciutadella). «Esser més clars que les Pasqües» (Cat.). o «més clars que els campanars» (Mall.): esser molt poc freqüents o haver-n'hi molt pocs. «Són tan clars els homes formals com les festes anyals» (Empordà). De clar en clar: de quan en quan, poques vegades. Escrivian molt de clar en clar, Vayreda Sanch nova 11.
V. (substantivat) m. Porció més clara que la resta d'una cosa o d'un conjunt de coses. Especialment: a) En pintura, porció més il·luminada, de color menys fosca que la resta de la figura o del conjunt de la composició.—b) Porció menys compacta o completament buida en un conjunt de coses espesses. Assentant-se en un clar en el cèrcol dels asseguts, Joaquim Pla (Catalana, ii, 38).
    Loc.
—a) Clar com l'aigua, o més clar que l'aigua: molt clar, que es deixa entendre molt bé.—b) Més clar que l'aigua d'escurar: aparentment clar, que en realitat és confús i mal d'esbrinar (Val.).
    Refr.
—a) «Clar o no clar, el sol alt»: ho diu el qui s'ha llevat tard del llit i li fan broma dient-li que es lleva dematí (Llofriu).—b) «Com més amics, més clars» (Cat., Val., Bal.).—c) «No creix cap riu amb aigua clara»: vol dir que totes les coses violentes o extraordinàries solen esser d'origen fosc, de causes poc precises (Val.).—d) «Les coses clares i la xocolata espessa» (or.).
    Fon.:
kláɾ (Perpinyà, Cast., Val., Al.); klá (Puigcerdà, occ., or., Maestr., bal.); kláɾt (Conflent, Capcir, Vallespir); kʎá (Pont de S., Fraga, Tamarit de L.).
    Intens.:
claret, -eta, clarot, -ota; claríssim, -ima.
    Etim.:
del llatí clāru, mat. sign.