Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  claraboia
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CLARABOIA (ant. escrit també claravolla, claravoya). f.
|| 1. Obertura feta a la part alta d'una paret, o bé al mateix sostre, per recollir la llum del cel; cast. claraboya. Les quals són finestres e grans clarauoyes, Passi cobles 61. La claraboia està entelada, Ramis Clar. 68.
|| 2. En l'arquitectura ogival, cúpula prismàtica destinada a la il·luminació del creuer d'una església; cast. cúpula, linterna. També es deia claraboia un element ornamental que tenia la forma prismàtica a manera de les dites cúpules i servia com a de dosseret; Piferrer dóna al dit element ornamental el nom per calado. VI fulles de xembrant les quals aporten claravoya, doc. a. 1396 (ap. Piferrer Isl. Bal. 922). En la vora de la dita copa ha una corona dobla ab claravolles per lo mig, Inv. Anfós V, 172.
|| 3. pl. Núvols estranys, prims, que formant figures irregulars, quasi sempre de color vermella, apareixen al temps de sortir o pondre's el sol; cast. arreboles, claraboyas (Un Mall. Dicc.).
    Fon.:
klaɾəβɔ́јə (Ross., Conflent, Empordà, Pl. de Vic, Barc., Tarr.); klaɾəβɔ́јɛ (Puigcerdà); klaɾaβɔ́јa (Esterri, Calasseit, Tortosa, Morella, Cast., Val.); klaɾaβɔ́јɔ (Senterada, Pego, Al.); klaɾaβɔ́јɛ (Sort, Tremp, Ll., Falset); klaɾəβɔ̞́јə (Mall); klaɾəβɔ̞́ə (Ciutadella); klaɾəβɔ̞́ɛ (Maó); klaɾəbɔ́јɾə (Selva del C.).
    Intens.:
—a) Augm.: claraboiassa, claraboiota.—b) Dim.: claraboieta, claraboietxa, claraboieua, claraboiina, claraboiona, claraboió.
    Etim.:
del fr. claire-voie, mat. sign. || 1.