DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CLAREDAT (i ses var. claretat, clardat, clartat). f.: cast. claridad.
|| 1. Qualitat de clar. Com la claredat del àer que cessa defallint la presència del sol, Metge Somni i. No hauent esguart a claredat de sanch ne a multitut de riqueses, Curial, i, 4. Qui molt menja les letugues per la claredat dels uylls, Macer Erbes. Amb la mateixa claretat que si els estés presenciant, Ruyra Parada 16.
|| 2. Efecte de la llum que fa visibles els objectes. Al sol tolen les nuus sa claredat, Llull Felix, pt. vii, c. 3. Els galls comensen, a cantar sempre que veuen la clardat del alba, Llull Cont. 109. Lo sol dóna en lo dia major clartat, e la luna en la nit, Llull Gentil 218. A l'escassa claredat d'un quart de lluna, Ruyra Parada 54.
    Refr.
—«Déu ens dongui claredat per tot..., menos a l'olla»: ho diuen humorísticament per demanar bon seny, claredat d'enteniment (Olot).
    Fon.: kləɾəðát (or., bal.); kləɾətát (or.); klaɾeðát (occ., val.); kləɾtát (Ribesaltes, Colliure).
    Etim.: del llatí clārĭtāte, mat. sign.