DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. CLARIANA f.
Clap de claror. Especialment:
|| 1. Obertura per on entra la claror; cast. rendija. Per les clarianes del teulat i les juntures de les finestres, Pous Empord. 169.
|| 2. Clap de cel sense núvols o més il·luminat que la resta. Feu-me cants com los aucells a la primer clariana, Badenes Cants Rib. 173. Com una clariana de cel blavissa, Ruyra Pinya, ii, 59. Umple els espais de sobte feréstega clariana, Atlàntida vi.
|| 3. Aclarida del cel entre dues pluges (Tarr.).
|| 4. Porció de bosc on la vegetació manca o és molt escassa; porció de brancatge on les branques estan més clares. Per la clariana d'una selva primitiva, Víct. Cat., Ombr. 14. Filtrant-se per les clarianes del fullam, Ruyra Pinya, i, 90.
|| 5. Escassetat de passades que es produeix sobre curtes porcions de la roba teixida i que es deu quasi sempre a un funcionament defectuós del mecanisme collador (or.).
    Fon.: kləɾiánə (pir-or., or., mall., eiv.); klaɾiánɛ (Ll.); klaɾiána (Tortosa, Val.).
    Var. form.: clariaina, clarianda.
    Etim.: del llatí clāriāna, ‘claraboia’.

2. CLARIANA
|| 1. topon. a) Caseriu agregat al municipi d'Argençola. Riera de Clariana: riera que aflueix al riu Noia.—b) Muntanyes situades en el Conflent, entre Catllar i Molitx.
|| 2. Llin. existent a Anglesola, Balsareny, Barcelona, Carlet, Esparreguera, Falset, Mataró, Montblanc, Montroig, Perelló, Reus, Vallmoll, Valls, etc.
|| 3. ant. Nom propi de dona. Bona mobilia et immobilia Cleriane matris mee, doc. a. 1385 (arx. parr. de Guardiolada).
    Etim.: del llatí Clāriāna, cognom.