DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CLAROR f.
Claredat. La claror de les bones obres desfà l'escuredat, Jaume I, Cròn. 48. Conexereu | ab prou claror | la gran error, Spill 325. Mes eix astre del cel li fa claror, Canigó xi. No es veia pas gens de claror per cap escletxa, Ruyra Parada 18. Entre dues clarors: quan el sol ja és post i comença a fosquejar (Maestrat, Mall.).
    Refr.
—«Llum en el sol fa poca claror»: vol dir que els pobres devora els rics solen fer poca vasa (Artà).
    Fon.: kləɾó (pir-or., or., bal.); kləɾú (Ross.); klaɾó (occ. Maestr.); klaɾóɾ (Cast., Val., Al.,); kʎaɾó (Fraga, Benavarre, Tamarit de la L.).
    Intens.:—a) Augm.: clarorassa.—b) Dim.: claroreta.
    Etim.: derivat de clar.