Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  classe
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CLASSE f.: cast. clase.
I. || 1. Conjunt de ciutadans de la mateixa condició social. No sols ha favorit ses classes acomodades, Ignor. 11. Encara que gent menuda, prou que'n tenen d'atributs y classes y gerarquies, Roq. 12. Es temps vola depressa per tothom (fora per ses classes passives), Maura Aygof. 7.
|| 2. Conjunt d'estudiants que segueixen cadascun dels graus d'ensenyament en un centre d'instrucció; conjunt dels que estudien una mateixa assignatura i assisteixen a les lliçons corresponents; per ext., cadascuna d'aquestes lliçons, i l'aula on es dóna. Tres classes de grammàtica, Ordin. Univ. 1560, B, 11 vo. Que los estudiants en les classes de llatí parlen en llatí, Ordin. Univ. 1596, p. 9. Es Conservatori ha tornat obrir ses classes de música, Ignor. 21. Tots es renouers entraren a classe derrera es suplent, Roq. 14
|| 3. Cadascun dels grups que resulten d'una distribució de persones, animals o coses, feta atenent a les analogies i diferències que presenten entre ells. Que ningú gos jugar a birles ni a altre clase de jochs lícits, doc. a. 1560 (Hist. Sóller, i, 398). No sé com t'hi has embolicat ab certa classe de persones, Vilanova Obres, xi, 34. Procurava estalviar-se tota classe d'amohinos, Vilanova Obres, iv, 17.
|| 4. Cada grup d'una divisió feta atenent al grau, a la qualitat. Se li selebra solemnement com a doble de primera classe, doc. a. 1650 (Entrev. Eiv. 73). Aquesta altra és de primera classe, Ruyra Parada 36. Es vestits, de segona classe en avall, des cotxés des morts, Roq. 5.
II. ant. Armada naval. Lo qual deyan que venia capità ab una gran classe o aplech de naus que se era feta en Spanya, doc. a. 1542 (Cron. May. 313).
    Fon.:
klásə (or., bal.); kláse (occ., val.).
    Sinòn.:
I. || 3, casta, mena.
    Etim.:
pres del llatí classe, mat. sign. Tots els significats del paràgraf I són vius en català; el del paràgraf II és un llatinisme erudit, inusitat.