DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CLAUSTRE m. o CLAUSTRA f.
|| 1. Passatge cobert, amb mur a una banda i porticat o columnata a l'altra, que volta un pati o jardí, especialment d'un monestir o d'una església; cast. claustro. Com tuyt foren ensemps en la claustra de madona sancta Maria de la Seu de València, Muntaner Cròn., c. 14. La una quadra de la claustra, doc. a. 1395 (Rubió Doc. cult. ii, 344). A cada cantó de la claustra se'n trufen, Sermons SVF, i, 94. Com los claustros [sic] y cellas del monestir sien lo loch més apte, doc. a. 1618 (BSAL, ix, 158). Dins la claustra de s'oratori, Ignor. 28. Per claustre y corredors vibra, Costa Trad. 74.
|| 2. Convent, monestir; i per extensió, la vida monàstica; cast. claustro. Aquelles [dones religioses] se meten en resclús e estan tot lur temps en claustra, Llull Cont. 110, 6. Si dins la claustra ha baralles e contencions, Canals Carta, c. 17. Viuien en comunitat dins el claustre, Boades Feyts 257. En claustre fent a Déu servici, Dansa de la mort. Pregant tota sa vida dins un claustre, Ignor. 18.
|| 3. Junta del rector i dels catedràtics d'una universitat o col·legi superior; cast. claustro.
|| 4. Nau d'església (Val., segons Aguiló Dicc.).
|| 5. Úter; cast. claustro. O die... que m'ha oberta la claustra del ventre de la mia mare, Canals Carta, c. 28. Justa cosa és les claustres de la uostra uirginitat romanguen tancades, Corella Obres 23. Déu vostre fill tingués dins en la claustra, Trobes V. Maria 99.
    Fon.: kláwstɾə (or., bal.); kláwstɾe (occ., val.). En la pronúncia vulgar es sol dir kláwstɾu (or.), kláwstɾo, klásto (val., mall.).
    Intens.:—a) Augm.: claustràs.—b) Dim.: claustret, claustretxo, claustreu.
    Var. form.: clastra, clasta.
    Etim.: pres del llatí claustru, ‘lloc tancat’. La forma femenina claustra procedeix més aviat del plural llatí claustra.