DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CLAUSURA f.
Acte i efecte de tancar; cast. cerramiento, encierro, clausura.
|| 1. ant. Acte de tancar, en general Fins a darrera, quan dix «tuum», a la clausura de la boqua «um», ve'l-te encarnat, Sermons SVF, i, 83.
|| 2. Acte de terminar o tancar definitivament (una operació, una societat, una tasca col·lectiva). Es de llamentar sa clausura d'aquest establiment, Roq. 46.
|| 3. ant. Recinte, lloc tancat en general. De ma vida may no viu | d'arbres tan gentil clausura, Turmeda Diuis. 6. Jerusalem, en lo temps de Salamó, stave ordenada axí: que havia-y tres clausures, e en la primera, pus baxa, staven hòmens de treball, Sermons SVF, i, 47. No és del tot fora de mes natures | ne del tot és fora de lurs clausures, Ausias March, xcii. Per la conservació de la terra y clausura del dit mon hort, doc. a. 1561 (Hist. Sóller, i, 18).
|| 4. Lloc tancat en els convents, reservat als religiosos. Lo diable entra tots jorns en clausura, e si troba algú ociós, tentost lo acusa, Canals Carta, c. 52. Los quals monastirs manaren reformar en clausura, singularment los monastirs de monjas, Tomic Hist. 287. Viu fora del món, | d'un vell monestir dintre la clausura, Verdaguer Flors 99.
    Fon.: kləwzúɾə (or., bal.); klawzúɾɛ (Ll.); klawzúɾa, klawsúɾa (Val.).
    Etim.: pres del llatí clausūra, ‘tancament’.