DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CLAVA f.
|| 1. Bastó gros que augmenta de diàmetre des de l'agafador a l'extrem oposat; cast. clava. Al temps que el gran Alcides anava per la terra, tot escombrant-la amb clava feixuga, arreu, arreu, Atlàntida i.
|| 2. Clau o ferro que va posat a l'extrem de l'arbre d'una roda de sínia o de molí? Cadenes de bestiar y claues de rodes de molí y sènia, gulles de barques, galfons, corretjes y tot altre gènero de ferramenta grossa, Capit. Iuiça, c. 60.
|| 3. Extrem o cap de la xarxa que es destina a la pesca del rossegall (Tortosa).
    Fon.: kláβə (or.); kláβa (Val.); klávə (bal.).
    Etim.: del llatí clāva, mat. sign. || 1.