Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. clavar
veure  2. clavar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. CLAVAR v. tr.: cast. clavar.
I. Travessar amb claus; fixar per mitjà d'un clau o de claus. La creu on fo clavat lo fill de Déu, Llull Blanq. 88. Que frare... no face clauar cuyraces sobre drap d'or ni de seda, doc. a. 1294 (Miret Templers 362). E féu scriure en una taula, la qual en lo pal féu clauar, la causa de la mort, Curial, ii, 26. Incórrega en pena de esser-li clavada la mà al costell, doc. a. 1578 (Hist. Sóller, i, 935). I amb claus d'amor clavat hi moriré, Verdaguer Idilis. Per ext.: a) Travessar una cosa amb un objecte punxegut; fixar per mitjà d'un objecte punxegut. Y passant pus avant per lo mig de les illades lo clavà ab la terra, Alegre Transf. 68. Clavar un llop: travessar un llop amb un bastó (Ripoll, Rupit, Vallcebre).—b) Travessar amb les dents. Gos li clau los penjadors, Coll. dames 32.
II. || 1. Fer entrar a cops de martell (un clau); introduir un objecte punxegut. La sageta d'or que brandes me la clavares al pit, Verdaguer Idilis. S'hi abocaren, li clavaren ungles y dents, Alcover Rond. i, 131. El guarda jove li clavà els dits, Víct. Cat., Ombr. 39. El colze de la balladora se li clava al costat dret, Ruyra Parada 76.
|| 2. Fixar, posar una cosa agafada fort a una altra. «Clavar un pedàs»: cosir un pedàs a la roba. «Clavar els botons o els ullets a una sabata». «Clavar una filada»: tapar i cloure les juntes d'una filada de mitjans, aplicant-hi morter o ciment (Mall.). Clavar diamants: engastar-los, inserir-los en una montura adequada. Clavar la vista o els ulls a una cosa: fixar-hi la vista, posar-se a mirar fixament. Els uys clava demunt s'aygo, Aguiló Poes. 9. Quan frech a frech me passà, mos peus a terra es clavaren, Collell Flor. 86. Bé la vista li clavaren, Costa Agre terra 61. Clava'ls ull a la Pepa més enrogida qu'un préssech, Pons Auca 263.
|| 3. Aplicar violentament. Clavar una bufetada, un carxot, una tupada, etc. «Te clavaré un mal cop». «L'hi he clavat clar»: li ho he dit clar, sense pal·liatius, l'he renyat fort. Clavar per la cara: dir les coses a qualcú violentament i a les clares. «N'hi he clavat quatre de fresques»: n'hi he dites unes quantes de feixugues. «M'ha clavat la porta pels morros»: m'ha acomiadat de mala manera. Ai, quin esbronc els havia de clavar!, Ruyra Pinya, ii, 77.
|| 4. Aplicar, posar a un lloc determinat (generalment en sentit pejoratiu). Si's clava una llàntia als pantalons, Vilanova, iv, 23.
|| 5. pron. Menjar-se, engolir; cast. zamparse. Els agraden massa els rollos, no per tirar-los, sinó per clavar-los-se dins l'ànima, Alcover Cont. 181.
|| 6. refl. Posar-se, començar a fer una cosa. «Es va clavar a córrer tant com podia». «Per què et claves a riure quan te renyen?»«Us clavau a plorar-sense motiu».
|| 7. Atabacar, soprendre amb un engany o amb un resultat distint del que s'esperava (Mall., Men.); cast. burlar, chasquear. Justament! Sí que m'haurà ben clavat!, Benejam FyF, a. ii, esc. 1a.
    Fon.:
kləβá (or.); klaβá (occ.); klaváɾ (Cast., Al.); klaβáɾ (Val.); kləvá (bal.).
    Sinòn.:
de clavar en les accepc. II, 3-7: calar, entimar, fotre, envelar, envergar.
    Etim.:
del llatí clāvāre, mat. sign. I.

2. CLAVAR v. tr.
Tancar amb clau (Cerdanya, Oliana).
    Etim.:
derivat de clau, art. 2.