Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. clavar
veure  2. clavar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. CLAVAR v. tr.: cast. clavar.
I. Travessar amb claus; fixar per mitjà d'un clau o de claus. La creu on fo clavat lo fill de Déu, Llull Blanq. 88. Que frare... no face clauar cuyraces sobre drap d'or ni de seda, doc. a. 1294 (Miret Templers 362). E féu scriure en una taula, la qual en lo pal féu clauar, la causa de la mort, Curial, ii, 26. Incórrega en pena de esser-li clavada la mà al costell, doc. a. 1578 (Hist. Sóller, i, 935). I amb claus d'amor clavat hi moriré, Verdaguer Idilis. Per ext.: a) Travessar una cosa amb un objecte punxegut; fixar per mitjà d'un objecte punxegut. Y passant pus avant per lo mig de les illades lo clavà ab la terra, Alegre Transf. 68. Clavar un llop: travessar un llop amb un bastó (Ripoll, Rupit, Vallcebre).—b) Travessar amb les dents. Gos li clau los penjadors, Coll. dames 32.
II. || 1. Fer entrar a cops de martell (un clau); introduir un objecte punxegut. La sageta d'or que brandes me la clavares al pit, Verdaguer Idilis. S'hi abocaren, li clavaren ungles y dents, Alcover Rond. i, 131. El guarda jove li clavà els dits, Víct. Cat., Ombr. 39. El colze de la balladora se li clava al costat dret, Ruyra Parada 76.
|| 2. Fixar, posar una cosa agafada fort a una altra. «Clavar un pedàs»: cosir un pedàs a la roba. «Clavar els botons o els ullets a una sabata». «Clavar una filada»: tapar i cloure les juntes d'una filada de mitjans, aplicant-hi morter o ciment (Mall.). Clavar diamants: engastar-los, inserir-los en una montura adequada. Clavar la vista o els ulls a una cosa: fixar-hi la vista, posar-se a mirar fixament. Els uys clava demunt s'aygo, Aguiló Poes. 9. Quan frech a frech me passà, mos peus a terra es clavaren, Collell Flor. 86. Bé la vista li clavaren, Costa Agre terra 61. Clava'ls ull a la Pepa més enrogida qu'un préssech, Pons Auca 263.
|| 3. Aplicar violentament. Clavar una bufetada, un carxot, una tupada, etc. «Te clavaré un mal cop». «L'hi he clavat clar»: li ho he dit clar, sense pal·liatius, l'he renyat fort. Clavar per la cara: dir les coses a qualcú violentament i a les clares. «N'hi he clavat quatre de fresques»: n'hi he dites unes quantes de feixugues. «M'ha clavat la porta pels morros»: m'ha acomiadat de mala manera. Ai, quin esbronc els havia de clavar!, Ruyra Pinya, ii, 77.
|| 4. Aplicar, posar a un lloc determinat (generalment en sentit pejoratiu). Si's clava una llàntia als pantalons, Vilanova, iv, 23.
|| 5. pron. Menjar-se, engolir; cast. zamparse. Els agraden massa els rollos, no per tirar-los, sinó per clavar-los-se dins l'ànima, Alcover Cont. 181.
|| 6. refl. Posar-se, començar a fer una cosa. «Es va clavar a córrer tant com podia». «Per què et claves a riure quan te renyen?»«Us clavau a plorar-sense motiu».
|| 7. Atabacar, soprendre amb un engany o amb un resultat distint del que s'esperava (Mall., Men.); cast. burlar, chasquear. Justament! Sí que m'haurà ben clavat!, Benejam FyF, a. ii, esc. 1a.
    Fon.:
kləβá (or.); klaβá (occ.); klaváɾ (Cast., Al.); klaβáɾ (Val.); kləvá (bal.).
    Sinòn.:
de clavar en les accepc. II, 3-7: calar, entimar, fotre, envelar, envergar.
    Etim.:
del llatí clāvāre, mat. sign. I.

2. CLAVAR v. tr.
Tancar amb clau (Cerdanya, Oliana).
    Etim.:
derivat de clau, art. 2.