Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  clavari
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CLAVARI m.
Persona que té al seu càrrec les claus d'un lloc de confiança, especialment d'una corporació; cast. clavario. Es ordonat que lo clavari dels jurats sie tengut de retre compte, doc. a. 1380 (Col. Bof. viii, 223). A supplicació dels sobreposats e clauaris dels pescadors de la dita ciutat, doc. a. 1387 (BSAL, viii, 283). En Simó Pere | major prevere | féu en clavari, Spill 13797. A Mallorca i al País Valencià es dóna el nom de clavari al president d'una obreria o junta encarregada de regir una confraria i d'organitzar la festa del sant patró. Rumbosos clavaris... bescuits repartien als richs com als pobres, Llorente Versos, i, 182. Els penons ab los prohoms, | sobreposats y clavaris, Penya Poes. 293. També es diu clavari el soci encarregat de l'administració de l'almàssera del comú (Vall de Gallinera).
    Fon.:
kləβáɾi (or.); klaváɾi, klaβáɾi (val.); kləváɾi (bal.).
    Var. form.:
claver.
    Etim.:
pres del llatí clāvarĭu, mat. sign.