DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CLAVARI m.
Persona que té al seu càrrec les claus d'un lloc de confiança, especialment d'una corporació; cast. clavario. Es ordonat que lo clavari dels jurats sie tengut de retre compte, doc. a. 1380 (Col. Bof. viii, 223). A supplicació dels sobreposats e clauaris dels pescadors de la dita ciutat, doc. a. 1387 (BSAL, viii, 283). En Simó Pere | major prevere | féu en clavari, Spill 13797. A Mallorca i al País Valencià es dóna el nom de clavari al president d'una obreria o junta encarregada de regir una confraria i d'organitzar la festa del sant patró. Rumbosos clavaris... bescuits repartien als richs com als pobres, Llorente Versos, i, 182. Els penons ab los prohoms, | sobreposats y clavaris, Penya Poes. 293. També es diu clavari el soci encarregat de l'administració de l'almàssera del comú (Vall de Gallinera).
    Fon.: kləβáɾi (or.); klaváɾi, klaβáɾi (val.); kləváɾi (bal.).
    Var. form.: claver.
    Etim.: pres del llatí clāvarĭu, mat. sign.