DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CLAVILLA f.
|| 1. Peça de fusta o de metall cilíndric o lleugerament cònic que es clava a un forat fet a un objecte; cast. clavija. IIII clavilles de ferre de amplombar, doc. a. 1465 (Butll. C. Exc. xxxviii, 213). Que puga ni baste a fer destenir | les fermes clavilles que tenen la vida, Proc. olives 1847. Un bastonet o clavilla en forma de tascó, Agustí Secr. 186. Especialment: a) Cadascuna de les peces que van ficades als forats de l'arbrer d'una guitarra o instrument anàleg, i a les quals s'enrotllen les cordes per tibar-les. Una viola ab cordes e clavies, doc. a. 1523 (Alòs Inv. 40)."Una viola gran bona sens cordes ab sis clauilles, doc. a. 1573 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.).—b) Un clau de ferro o de fusta que es fica en els forats del camatimó de l'arada per subjectar aquesta amb el jou.—c) Anella que subjecta el cap del fusell dins el botó de la roda del carro (Berguedà, Priorat).—d) Cadascun dels dos claus grossos acabats amb un anell de ferro que ajunten els argollats amb la vara del carro (or., occ.).—e) nàut. Barreta de ferro o de fusta torta, tornejada, en forma de balustre, que, ficada per sa part inferior en un forat del claviller, serveix a bord per a amarrar un cap de maniobra.—f) nàut. Petit cilindre de ferro o de fusta, sense cabota, que es clava a les taules quan es forra un vaixell.—g) nàut. Cadascuna de les manetes amb què es fa voltar la roda del timó.—h)   Bastó ficat a la paret o a un peu de fusta, que serveix per a penjar el ram de fil i aclarir les troques (or.).—i) Cadascun dels bastonets posats horitzontalment a la post d'un penjador, per sostenir la roba penjada.—j) En l'ofici de taper, petit tronc clavat al taulell i destinat a sostenir el carrac quan l'escairen o quan escapcen el tap (Empordà).
|| 2. En la llosa de caçar, s'anomenen clavilles el bastó que amorra al capçalet i el que va de la part superior de la tiba al primer bastó (Mall.).
|| 3. L'arrel mestra del pi (Centelles).
|| 4. Dent més grossa que les altres, o simplement dent molt visible dins la boca (Mall.).
|| 5. Turmell (Gir., Empordà); cast. tobillo. Dos grans rams... davallants per la cama a les clavilles, Cauliach Col., ll. i, d. 2a, c. 8.
|| 6. Peix petit, molt espinós, roginós, de cap gros, que quan és més gros es diu cabut (Freginals).
    Loc.—a) Mostrar sa clavia: riure (Palma). Es qui no més compran L'Ignorància per mostrar ses clavies, Ignor. 47.—b) Estrènyer les clavilles a qualcú: restringir-li la llibertat, menar-lo estret.—c) Afluixar-se les clavilles a qualcú: patir de diarrea (Val.).
    Refr.
—«No hi ha més mala clavilla que la del mateix llenyam» (or., occ., val., bal.). «Clavilla del fust mateix, té mal nom perquè el mereix» (or.). Que no pot ser del mateix fust pitjor clavilla, Somni J. Joan 2936.
    Fon.: kləβíʎə (pir-or., or.); klaβíʎɛ (Ll., Falset, Gandesa); klaβíʎa (Andorra, Calasseit, Tortosa, Maestr., Val.); klavíʎa (Cast., Al.); kləvíə (Mall., Men., Eiv.).
    Intens.:—a) Augm.: clavillassa, clavillarra, clavillota, clavillot.—b) Dim.: clavilleta, clavilletxa, clavillel·la, clavilleua, clavillona, clavilló.
    Etim.: del llatí clāvīcŭla, ‘claueta’.