DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CLEMÈNCIA (i ant. clemença). f.
Inclinació a perdonar, a mitigar la rigor de la justícia; cast. clemencia. Per ell reebut ab clemèntia, Pere IV, Cròn. 20. La diuina bondat per sa clemència qui us ha dats quatre anys, Tirant, c. 5. Lo teu voler tostemps guarda clemença, Ausias March, cv. Si et dobla un vent, que sia el de clemència, Canigó i.
|| Nom propi de dona; cast. Clemencia. Una filla per nom madona Clemensa, Muntaner Cròn., c. 180. Dona Clemèntia d'Armengol, doc. a. 1629 (Aguiló Dicc.).
    Etim.: del llatí clemĕntĭa, mat. sign.