CLEMENT adj. Que té clemència; cast. clemente. || Nom propi. Papa Clement aculí tots los dits misatgers, Pere IV, Cròn. 241. || Llin. valencià. Intens. superl.: clementíssim, -ima. O, clementíssim Pare meu, Villena Vita Chr., c. 17. Etim.: del llatí clemĕnte, mat. sign.
La consulta avançada al DCVB es fa a través de la plataforma BDLex.