DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CLIVELLA (o crivella). f.
Clivell, tall estret (or., occ.); cast. grieta. Aplanan... la terra munt bé perque no y haja ningunas crivelles ni fesas, Agustí Secr. 81. Ficar la punxa del coltell en una clivella de la balconera, Víct. Cat., Ombr. 26. O l'endureix i tanca les clivelles, Riber Geòrg. 11. Especialment: a) Tall que es fa espontàniament a la pell.
    Fon.: kliβéʎə (Barc., Vilafr. del P., Camp de Tarr.); klivéʎə (Valls); kliβéʎɛ (Tremp, Pla d'Urgell, Falset); kɾiβéјɛ (Olot); kɾiβéʎa (Senterada).
    Var. form.: clivell, crivell, clevill, clivill.
    Etim.: del llatí *crepĭcŭla, mat. sign. (cf. García de Diego Contr. 149). La masculinització ha donat origen a la forma clivell, i tal vegada per contaminació de clavilla s'han produït les formes clavill i clevill.