Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  clivella
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CLIVELLA (o crivella). f.
Clivell, tall estret (or., occ.); cast. grieta. Aplanan... la terra munt bé perque no y haja ningunas crivelles ni fesas, Agustí Secr. 81. Ficar la punxa del coltell en una clivella de la balconera, Víct. Cat., Ombr. 26. O l'endureix i tanca les clivelles, Riber Geòrg. 11. Especialment: a) Tall que es fa espontàniament a la pell.
    Fon.:
kliβéʎə (Barc., Vilafr. del P., Camp de Tarr.); klivéʎə (Valls); kliβéʎɛ (Tremp, Pla d'Urgell, Falset); kɾiβéјɛ (Olot); kɾiβéʎa (Senterada).
    Var. form.:
clivell, crivell, clevill, clivill.
    Etim.:
del llatí *crepĭcŭla, mat. sign. (cf. García de Diego Contr. 149). La masculinització ha donat origen a la forma clivell, i tal vegada per contaminació de clavilla s'han produït les formes clavill i clevill.