DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CLIVELLAR (o crivellar). v.
|| 1. tr. Fer clivelles, obrir talls llarguers; cast. hender, rajar. Casi totes les cases resultaren cruixides y crivellades, Rúbr. Bruniquer, v, 18. Al primer cop la fusta se clivella, Canigó, ix. Sos llavis que la febre clivellava, Colom Juven. 168.
|| 2. refl. o intr. Obrir-se a clivells; cast. rajarse, resquebrajarse. Crivellar o badarse, Torra Dicc. «Aquesta dona està que clivella»: està molt grassa, a punt de rebentar (Men.).
    Fon.: kliβəʎá (pir-or., or.); kɾiβeʎá (Gandesa); kliβeʎá (occ.); klivəʎá, kɾivəʎá (mall., men., eiv.).
    Etim.: derivat de clivella.