DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CLOENDA f.
|| 1. Acte d'acabar una feina (Men.); cast. conclusión. Sumar y cloure tots los llibres... e comprouar les ditas cloendas, doc. a. 1588 (Geogr. C. Barc. 681). El resum, la clohenda de son monòlech fou aquest, Girbal Pere llarch 240.
|| 2. Paret que separa dues habitacions o recintes. Qui hayen o posehexquen alberchs e casas en cloenda o tancha del call de Mallorques, doc. a. 1392 (BSAL, xiii, 441). Cloenda de terrat: encara, que si dos vehins són eguals en terrat, que abdosos se hagen tencar mitgers, ab tal manera que passatge ne vista no sie del hu al altre, Pragm. Cat. 94.
|| 3. ant. Barana de vaixell? Per vint taules de pi de larch de XXVIII palms per obs de fer la cloenda de la barcha de la dita nau, doc. a. 1457 (Arx. Gral. R. Val.). Pera arbres, entenas, rems, mediços, cloenda larga pera naus o galeras, Const. Cat. 303 (a. 1547).
|| 4. Post o conjunt de posts unides de cantell, amb superfície plana i llisa, i barrons en la cara oposada per tal d'evitar la garsesa (Val.); cast. tablero. (V. clavenda).
|| 5. Camp clos per a la lluita de dues persones (Un Mall. Dicc.); cast. liza.
|| 6. Diàleg o conversació entre dues o més persones (Mall.). Escoltar sa cloenda: escoltar d'amagat una conversa secreta (Mallorca).
|| 7. Baralla, brega, renou (Un Mall. Dicc.).
    Fon.: kluéndə (or., men.); klowéndə (mall.).
    Etim.: del llatí claudenda, ‘que s'ha de tancar’.