Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  closa
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CLOSA f.
|| 1. Acte i efecte de cloure; cast. cerramiento, cierre.
|| 2. Tros de terra tancat de paret o d'altra cosa i destinat a pasturatge (Cerdanya, Empordà, Camp de Tarr.); cast. dehesa. Tot hom qui matrà en vinye o en closa o an trilye o altra poseció, Ordinacions d'Empúries, segle XIV (RLR, xv, 40).
|| 3. Paret o bardissa que clou un tros de terra; cast. cerco, vallado (Un Mall. Dicc.).
|| 4. Divisió que es fa dins una habitació amb mitjanada i no amb paret de gruix; cast. cerramiento (Un Mall. Dicc.).
|| 5. La pell que es posa en el tall d'allà on s'han podat o tallat les sarments; cast. césped (Un Mall. Dicc.).
|| 6. Cràter volcànic (entre els pagesos del Gironès i la Garrotxa). Closa de Sant Dalmai: nom d'un cràter apagat que hi ha en el terme municipal de Brunyola.
|| 7. topon. Sant Joan ses Closes: llogaret agregat al municipi de Vilanova de la Muga.
|| 8. Llin. existent a Agramunt, Anya, Badalona, Barc., Castellfollit del Boix, Elx, Passanant, Perelló, Pinós, Solivella, etc. Hi ha la variant Closes o Closas, existent a Arenys de Munt, Artès, Barc., Hospitalet, Madremanya, Manresa, etc.
    Fon.:
klɔ́zə (Empordà, Camp de Tarr., Mall.); klɔ́zɛ (Puigcerdà).
    Etim.:
del llatí clausa, ‘tancada’. Segons Balari Oríg. 109, el Closa del toponímic Sant Joan ses Closes no ve de clausa, sinó per Cros; es funda en la pronúncia Croses, documentada des del segle XI: cella sancti Johannis de Crosis. Pot esser que Balari tingui raó, però també és admissible que el canvi de clos en cros se verificàs en una època molt antiga i que no prejutgi res contra l'etimologia clausa.