Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  closca
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CLOSCA f.
|| 1. Embolcall dur i rígid d'un animal, com el calcari dels mol·luscs i crustacis i l'ossós de les tortugues (pir-or., or., occ., val., bal.); cast. concha, caparazón. Traheu... de la closca lo chic caragol, Proc. olives 7. Certament duem closca com les tortugues, Carner Bonh. 105.
|| 2. Embolcall calcari de l'ou (or., bal.); cast. cáscara. Com infant en ventre de sa mare o poll en closca d'ou, Llull Cont. 230, 10. Feya coure closques d'ous o ros de bota, Corbatxo 57. Prin la closcha del ou quant lo poll n'és exit, Flos medic. 175 vo.
|| 3. Embolcall llenyós de certs fruits, com les nous, les ametlles, avellanes, etc. (pir-or., or., occ., val.); cast. cáscara. Fet ab una closqua de una nou, Cauliach Coll., ll. 7, d. 1a, c. 6. Pren closques de ametles molàs, Flos medic. 65. Com una nou dins sa closca, Pons Auca 12. Per ext.: a) Escorça del pi (Llucmajor).—b) Closca de ceba: grell de ceba que forma concavitat (Cat.). Escalfa'l en una closque de sebe, Flos medic. 174 vo.—c) Closca de ceba: horitzó cobert de núvols blancs i grisencs que reflecten damunt l'aigua i donen a l'atmosfera un to grisós i trist (Sant Pol de Mar).
|| 4. a) La part ossosa superior del cap; el crani (pir-or., or., occ., bal.); cast. cráneo. «Mira que et trencaré la closca!»Solen guaytar aquest dia es barrams y closques de porcella, Maura Aygof. 73. Si l'escanyava, si li oprimia la closca, Ruyra Parada 70.—b) Capacitat intel·lectual, talent, intel·ligència; cast. caletre, cacumen. «Tenir la closca dura»: esser curt d'enteniment. Malavetjarem a ficarvos dins sa closca lo que volien dir aquelles retxes, Ignor. 5.
|| 5. Roba que cobria l'infant de cap a peus fent al cap una mena de caputxeta (en el s. XVIII, segons Aguiló Dicc.).
|| 6. Closca del genoll: la cassoleta del genoll.
|| 7. Capbuit, persona mancada d'enteniment, ruda, ignorant (Alaior, Maó); cast. torpe, mastuerzo.
|| 8. Mala closca: persona dolenta, despreciable, de la qual no es pot esperar res de bo (Palma).
    Loc.
—a) Estar una cosa sense closca: estar a mig fer, inacabada.—b) Anar amb la closca en el cul: viure malament, passar misèria (Manacor)—c) No haver sortit de la closca: esser molt innocentot o ignorant de les coses del món.
    Fon.:
klɔ́skə (Ross., Conflent, Vallespir, Cerdanya, Empordà, Torelló, Vic, Borredà, Solsona, Cardona, St. Feliu de C., Barc., Vendrell, Sta. Col. de Q., Camp de Tarr., Eiv.); klɔ́skɛ (Rupit, Bagà, Sort, Artesa, Ll.); klóskɛ (Pradell); klɔ́ske (Gir.); klɔ́ska (Andorra, Maestr., Val.); klɔ̞́sсə (Palma, Manacor, Pollença); klɔ̞́skə (Inca, Sóller, Llucmajor, Ciutadella).
    Intens.:
—a) Augm.: closcassa, closcarra, closcota, closcot.—b) Dim.: closqueta, closquetxa, closqueua, closcona, closcarrina.
    Etim.:
segons Meyer-Lübke REW 2011, del llatí cŏchlĕa ‘closca de caragol’ amb contaminació de cuscŭlĭum, ‘galla de coscoll’. No acaba d'esser segur aquest creuament: davant la forma clasca, molt estesa en català continental i en valencià, es presenta la possibilitat de considerar closca com un creuament de cŏchlea i casca (cf. el cast. cáscara) o bé de casca i clova o clovella; igualment possible és que closca sigui una formació onomatopeica independent que representi una arrel klosk-.